Suïssa amb nens

DIA PRIMER ENTRADA A SUÏSSA

Schön-bühl

Llac Mosse

El primer que has de fer al entrar a Suïssa és pagar la vignette. La vignette és una enganxina que posada al vidre et permet viatjar per autopista per tot Suïssa. S’ha d’anar molt en compte ja que pots trobar funcionaris desaprensius que intenten cobrar-te més del que toca. En el nostre cas la funcionaria va intentar cobrar-nos en euros i ens en demanava quaranta, el mateix que en francs. Més tard vam assabentar-nos que aquesta és una pràctica habitual, es van quedant els set francs de diferència per treure’s un sobresou. L’ideal és arribar a Suïssa amb els francs portats de casa i així t’estalvies maldecaps.

Llac Mosse

Entrar per Basilea no és tant espectacular com entrar per Ginebra. No hi ha llacs, no es veuen els Alps, hi ha poques vaques. Basilea és una ciutat industrial on convergeixen tres països, el centre històric és molt bonic, està travessat per el riu Rin (Rhein), hi ha una catedral impressionant i els tramvies circulen per tot arreu, però les rodalies son les típiques d’una ciutat industrial. Hi ha tres o quatre autopistes que enllacen amb Basilea, s’ha d’anar amb compte per que si et descuides vas a parar a Alemanya.

La nostra destinació és Schön-Bühl, un poblet petit a uns cinc minuts de Berna. El poble és tot el que podries esperar d’un poble suís. Un petit llac, el Moossee. Teulades que arriben gairebé fins al terra i flors per tot arreu. La petita església, disposa d’un carilló que toca música totes les entrades de missa. Les muntanyes fan que les campanes ressonin i l’efecte és espectacular. Podria dir que hi ha moments que no pots sentir allò que et diu el del costat.

A Schön-Bühl, hi tenim uns amics, ells ens deixen la seva casa i nosaltres els hi deixem la nostra. És una de les maneres més barates de viatjar si no et molesta tenir algú remenant per casa teva. Tracta una mica de tenir confiança en el genere humà. Si no es te cap amic per canviar casa, sempre pots recórrer a nombroses pàgines web que proporcionen aquest servei. Cadascú pensa que ha fet el millor canvi. Els meus amics ara deuen estar a Arenys estirats a la sorra de la platja o passejant per la riera.

Estació de schön-bühl

Una de les coses obligades que tenim que fer a Suïssa, és anar a veure tots els amics. Aquesta vegada ens ho han posat molt fàcil. Tots anem a Berna, a casa d’en Patrick i la Isabel a fer una barbacoa tradicional suïssa, a les cinc de la tarda. De primer raclette, que és formatge fos sobre una base de patata o pa, junt amb uns xampinyons marrons farcits de formatge i cansalada. De segon salsitxes de totes maneres, unes sis varietats diferents que per nosaltres totes tenien gust de frankfurt. Tot això regat amb un vi de Xile, per cert molt bo. El toc humorístic era la manca de tovallons, ni tant sols de paper i ens vam haver d’eixugar les mans amb paper del wàter.

Durant el sopar, dos catalans, suïssos de la part alemanya i una suïssa del Ticino parlant en anglès. Ens expliquen que ha passat amb la llengua romanx, que ja no la parla ningú. Això em fa pensar que potser d’aquí cent anys ja no tindrem cap problema amb la llengua, ja no hi haurà català i tothom parlarà l’anglès.

Paisatge a part, la gent Suïssa és ben diferent de nosaltres. A les cases s’hi entra descalç i a fora la porta de l’escala pots veure tot un reguitzell de sabates, ja pots tenir unes Jimmy Choo que ningú les agafa. Hi ha un munt d’espais comunitaris als edificis, la rentadora es comparteix i l'assecadora també. No hi ha contenidors pel carrer, has de reciclar la brossa a centres comercials i benzineres. Només és recull l’orgànica i el rebuig i pagues per allò que llences, per tant et convé reciclar. A les granges pots comprar llet, ous, formatge i verdures. Només has de deixar l’import del que agafes en una guardiola tipus “las chicas de la Cruz Roja”.

La moral dels suïssos és una mica estranya, són luterans devots, son de dretes en qüestió dels diners, però en qüestió de sexe estan molt alliberats. La prostitució és legal, sempre i quan paguis els impostos. Hi pot haver prostíbuls al costat d’una escola amb fotografies de la mercaderia que pots comprar a l’interior. També és habitual trobar a les zones comercials supermercats eròtics, tant grans com el nostre Caprabo, no us enganyo.

La gent és molt amigable, sempre tenen una paraula amable per dir-nos. Coneixen Barcelona i la problemàtica catalana. Coneixen el Barça. Coneixen de la sequera que vam patir i se’n riuen, ja que ells consideren que el Roine (Rhone) està contaminat des de llac Leman, per tant pensaven que els francesos ens estaven timant venent-nos aquella aigua.

Per últim dir-vos, que m’està costant una mica això de trobar wi-fi, per anar enviant els apunts. Generalment al centre de les ciutats en pots trobar gratuït i obert, però no és qüestió d’anar amb l’ordinador tot el dia a sobre. Quant hi ha wi-fi no porto l’ordinador i quant em poso a escriure no tinc wi-fi i depenc de la voluntat d’un veí.

DIA SEGON LA REGIÓ DE L'EMMENTAL 

Avui visitem la regió de l’Emmental, llar del famós formatge, que provat aquí no te ni punt de comparació amb el que ens venen a Arenys. Hi ha tantes varietats d’emmental com de formatge manxego a espanya. L’elaboren a les granges amb mètodes tradicionals.

La regió s’anomena així pel riu que la travessa, l’Emme. El paisatge és preciós, verds prats on pasturen les vaques. Per un moment em penso que estic dins la peli “Las chicas de la lenceria”. La meva càmera no para, tot és digne de fotografiar.

La primera parada la fem a Burgdorf, un poble a dalt d’un turonet de carrers de llabrdes i porxats. Visitem el castell del segle VII i pensem que poques pedres deuen quedar d’aquella època. Trobem també una església gòtica ben diferent a les que estem acostumats, grans finestrals i ben oberta a l’exterior.

Deixem la carretera principal i ens dirigim a Wynigen per una carretera més que secundària, jo diria que terciària. Aquesta zona, podríem dir que és el Montseny per els de Berna. Tot és molt rústic i tradicional. Hi ha moltes granges reconvertides en restaurants on cambrers t’ofereixen refrigeris disfressats amb el tradicional vestit tradicional de la zona.

En general cuiden molt tot el tradicional, després de la ramaderia i l’agricultura, el turisme és la seva font d’ingressos.

Travessant Wynigen trobem un concurs de gossos i de camí a Lueg ens trobem amb una convenció de cotxes clàssics americans.

Lueg és un bon punt de partida pels que ens agrada caminar, fer trekking o com diuen per aquí nordic walk. Hi ha un munt de camins i senders, molts d’ells asfaltats, que et permeten fer diverses rutes. Nosaltres en triem un de circular d’una horeta i mitja, ja que això de fer mitja volta no ens agrada. I procurant que travessi per força boscos a petició de dos membres de la meva família.

Nosaltres hem trigat dues hores i un quart a fer el recorregut però ens hem parat a tot arreu. Hem tingut les vaques a tocar, hem vist paradetes de carbasses, de licors de fruites i de melmelades. El verd, més verd no pot ser.

Com la nota curiosa del dia dir-vos que en mig del bosc a vint quilometres de tot hem trobat uns serveis i que hi havia dispensadors de bosses per caques de gos i papereres a tot el recorregut.

DIA TERCER LA REGIÓ DEL BERNER OBERLAND

La destinació del dia és la regió del Berner Oberland. La primera ciutat que visitem és Thun.

Thun està situada a la riba del llac Thunersee i travessada pel riu Aare. Està coronada per un gran castell que vetlla tota la ciutat. El centre de la ciutat està ple de botiguetes d’artesania de la regió. El carrer principal és porxat i sobre els porxos s’estén una balconada que s’utilitza de passeig. Les botigues generalment tenen dues plantes la del carrer i la de dalt de la porxada.

Des d’aquí surten una gran quantitat de ferris que naveguen pels llacs Thunersse i Brienzersee. Hem agafat el bitllet de tot un dia, per tota la regió i al ser dilluns hem gaudit d’un descompte especial del 60%. El bitllet et permet pujar i baixar allà on vulguis del recorregut i per els dos llacs.

Durant el trajecte hem conegut a un indi nascut a París i a les seves cosines indies nascudes a Dubai. L’indi havia treballat tot un any a Barcelona i, ràpidament, ens ha reconegut. Ara treballava a Suïssa per que segons ell és el país d’Europa on es cobra més i et respecten més. Un indiscret “I tu que cobras?” per part nostra. I un orgullós “5000 francos netos mensuales” per part seva, ens ha fet pensar que potser ens hauriem de quedar aquí. I un “pero eres ingeniero?” i un “ no que va!! técnico superior” ens ha fet plorar (de ràbia).

Deixem a l’indi amb les seves cosines dubaitianes i ens disposem a fotografiar tot el que podem del llac. Hi ha un munt de poblets penjats a la montanya amb casetes de fusta amb balcons carregats de flors. A la riba hi ha mansions espectaculars, balnearis i hotels de principis del segle passat. Cada poble te un castell amb els porticons pintats a ratlles negres i vermelles típiques del cantó de Berna i oneja una gran bandera amb un ós també típica de la regió. No se dir-vos quin seria el poble millor, Gunten, Hünibach, Spiez, Oberhofen… jo potser em quedaria amb tots.

L’aigua del llac és blava, les muntanyes d’un verd radiant i al fons els Alps, ben blancs.

Ens acostem a Interlaken i cada cop fa més fred. El massís de la Jungfrau està a tocar.

Interlaken és la porta als Alps. La ciutat no val gran cosa, és com la Calella o la Andorra dels Alps, però és de parada obligada ja que des d’aquí surten tota una sèrie de trens, autobusos postals, funiculars, cavalls que van cap a la vall de Lauterbrunen, Grindeval i pugen a la Jungfrau (la estació més alta d’Europa). Els mesos d’estiu és el paradís dels excursionistes i a l’hivern el dels esquiadors.

Nosaltres no piquem tant alt, amb dos nens que anar traginant ni tant sols ens plantegem veure el Brienzersee. Ens estem uns tres quarts d’hora a Interlaken, comprem uns iogourts mal encertats i tornem a agafar el ferri.

La següent parada Spiez. Triem aquest poble per que és precios i hi ha la possibilitat d’anar caminant a Faulensee, el poble del costat, vorejant el llac i agafar allà el ferri. Spiez té un castell envoltat d’uns jardins saturats de flors. Les valls estan plenes de vinyes a punt per la verema. Busquem el caminet que ens portarà al poble veí i per desgràcia dels adults, trobem un parc amb gronxadors i un port ple d’ànecs. L’excursió s’ha acabat. Ens passem mitja hora donant galetes als ànecs i l’altra mitja als gronxadors.

S’acosta el ferri, ens han passat ja cinc hores pujant i baixant del vaixell.

Amb dos dies et pots fer una idea de la regió, però n’hi ha per passar-hi un mes. Hi ha el regional pass, que per uns 150 francs per persona, et permet viatjar durant una setmana o quinze dies, segons escolleixis.

El segon dia ens dirigim a Lauterbrunnen un poble situat a la vall d’una antiga glacera, el temps no ens acompanya i al punt d’informació ens recomanen no pujar a cap cim. Una llàstima ja que nosaltres voliem agafar un tren cremallera que porta de Lauterbrunnen a Grindevald.

A Lauterbrunnen ens dirigim a veure les cascades més altes d’Europa. Hi ha tants de núvols que no podem veure on comencen. Durant la passejada ens xoca trobar un cementiri ple de flors al costat d’un parc infantil. Durant una treva de pluja el cel s’aclareix i descobrim tres cascades altíssimes just davant nostre i al fons de la vall, els Alps.

Decidim dirigir-nos a Grindelwald amb cotxe. D’allà s’agafa el funicular a la estació de Kleine Scheidegg i d’allà el tren cremallera que puja al Jungfraujoch. Aquí també ens desaconsellen pujar al cim, està tot emboirat. A Grindelwald, mirant postals, intuim les vistes que a causa de la pluja ens estem perdent. Un emigrat espanyol dels setanta ens diu amb accent afrancesat “los Alpes son impgredesibles”.

Dinem com podem dins de l'oficina d’informació. Allà hi ha un palau de gel i el sostre l’han aprofitat per fer una pista americana del tipus Can Jalpí. Ens entretenim mirant com uns marrecs la realitzen, jo personalment no podria fer ni el primer tram. Marxem quan veiem una nena en una plataforma a dotze metres d’alçada amb les dues vides a la mà. Bronca en alemany de la mestra i per nosaltres vertígen aliè.

Tornem a Interlaken i ens dirigim al Brienzersee, el Llac que ens haviem deixat per veure el dia abans. Aquest és més profund que el Thunersee i les muntanyes que l’envolten més escarpades. Els pobles son més com els de la Heidi i no hi ha tant d’hotel. Agafem una carretereta que ens condueix per la riba dels dos llacs, ja direcció cap a Berna, per anar fent camí.

L’última parada, Oberhofen, ja molt aprop de Thun, on visitem un castell del segle XIII fent equilibris entre el llac i la terra. El castell d’Oberhofen és una de les imatges que trobem en aquelles típiques xocolatines suïsses, per tant visita obligatòria.

El final del dia el fem en un cafè a la riba del llac, on mentre nosaltres berenem els suïssos sopen.

DIA QUART BERNA

Berna ben bé es mereix dedicar-hi dos o tres dies, però nosaltres només en disposem d'un. Triem el dimarts per que és el dia que fan mercats de flors, verdures, formatges i artesania. Ens sembla que així ho veurem tot més acolorit.

El primer que fem és anar a veure el símbol de la ciutat, els ossos. S'explica que Berthold V, al 1191 quan va fundar Berna, va decidir que li posaria, a la ciutat, el nom del primer animal que cacés. Infortunat animal va ser un ós (Bär en alemany). El temps ha fet la resta amb el nom de la ciutat. El Bärengraben és un espai on des de aleshores n'hi ha hagut. Actualment és un gran parc a la riba del riu Aare on hi conviuen un ós, una ossa i dos ossets petits. Aquest lloc també és un bon punt de partida per visitar Berna ja que disposa d'una oficina d'informació i una estació de tramvies.

Berna està edificada sobre un gran meandre del Riu Aare i just en el pont de Nydeggbruke, just al costat del Bärengaben, és on hi ha les millors vistes de la ciutat. Des del pont, Berna sembla una ciutat de conte de fades.

Ens endinsem per el centre de la ciutat on el trànsit està restringit i és molt agradable passejar-hi. Els carrers tots son empedrats i porxats, crec que és la ciutat amb més kilòmetres de porxos que hi ha al món. Hi ha un gran nombre de fonts al ben mig del carrer, totes pintades de colors ben llampants i adornades amb flors vermelles. Amb canalla, no ens podem escapar de tocar la fresca aigua de cap d'elles.

La següent parada és la casa museu d'Albert Einstein, la Einsteinhaus. Aquí es diu que l'alemany és on va començar a desenvolupar la teoria de la relativitat inspirant-se amb el gran rellotge que veia des del seu balcó. La veritat és que n'esperàvem més. No és més que un petit apartament on n'han fet desaparèixer la cuina i els dormitoris, això si hi ha un munt d'objectes, fotografies originals i algun mecanoscrit que va fer ell mateix. La guia ens explica que l'Einstein és passava el dia jugant amb el seu primer fill i escrivint un munt de papers amb fórmules que deixava per tota la casa. La seva pobra esposa és devia passar el dia recollint.

En el mateix carrer, el Kramgasse ens trobem el Zyglogge, el principal monument de Berna. És un rellotge enorme obra de Caspar Brunner situat a la torre de Käfigturm. El rellotge conté unes figuretes mecàniques que comencen a girar a cada hora en punt. Com que només falten deu minuts ens quedem a mirar-ho. Minut rere minut la plaça s'omple de turistes, principalment japonesos, per veure l'espectacle.

Seguint el mapa ens dirigim a la Münster St Vinzenz, una catedral gòtica ben diferent a les nostres. Està en obres una llàstima. La portalada és el que més ens crida l'atenció, les figuretes que l'adornen estan plenes de color, l'efecte és fantàstic. La catedral també disposa d'un carilló i els campaners el toquen manualment. De fet encara viuen a la torre.

Val la pena fer una parada a la plaça del darrera de la catedral. Hi ha un parc infantil i unes boniques vistes de les teulades de Berna i del riu Aare. Aquí hi ha una especie de pressa que domina les aigües amb un ós al mig.

Quasi sense voler-ho ens trobem el Bundeshaus, la seu del govern federal. No se si ja ho he dit però Berna és la capital federal del país. Davant seu hi ha la Bundesplatz una plaça amb unes modernes fonts que surten del terra. Jugant a veure qui la travessa acabem tots mig mullats.

Just continuant aquesta plaça ens trobem tots els mercats, l'un darrera l'altre. Flors, verdures, formatges i artesania, ens perdem per les paradetes i deixem Berna per anar al següent destí. El Dählhölzli Tier Park.

Aquest parc, que m'arriba a fer mandra escriure el nom, és de visita obligatòria si vas amb nens. Són hectàrees i hectàrees de terreny dedicat a la fauna europea. L'espai és tant gran com tot el centre històric. Els animals tenen tant d'espai que no saben de la existència dels seus veïns. Hi ha zones de pícnic, senders que el travessen en totes direccions, no hi ha recorregut predefinit, ni mapes. Es tracta de perdre-t'hi i de passar-hi el temps. Al riu la gent te una curiosa manera de nadar. Bàsicament es deixen emportar per la corrent. Surten d'una zona de bany i arriben a una altra.

Com cada tarda fem la paradeta, comentem com ha anat el dia i ens prenem un got de llet amb xocolata. Aquesta vegada al Dählhölzli, a la riba del riu, en un cafè on tenen sis tipus de xocolata amb pols. 

DIA CINQUÈ LES MUNTANYES DEL JURA

Hem deixat pels últims dies oest de Suïssa. Aquí es parla francès i és molt més fàcil entendre's amb la gent. El primer que hem visitat és la ciutat de Biel-Bienne, encara al cantó de Berna. És de les úniques ciutats de Suïssa, juntament amb Fribourg, on es parlen dues llengües. A Biel hi som de pas, la nostra destinació son les muntanyes, però ja que hi som aprofitem.

La ciutat està a la riba del llac Bielersee. Hi ha una gran zona pública de bany amb tota mena d'equipaments. Al centre els carrers son empedrats i desemboquen tots en petites places amb fonts al centre i plenes de restaurants, bars i cafès. Aquí hem pogut escoltar música catalana que sortia d'un bar. Encara que no hi havia ningú que parles el nostre idioma. Les façanes son molt decorades i acolorides i no n´hi ha dues d'iguals.

La industria principal és la rellotgeria i aquí hi trobem les fàbriques de Omega i Rolex (això ens ho aprenem de la guia)

Ja endinsant-nos en el cantó del Jura arribem a Delemont. La ciutat ens sorprèn, tot el casc antic és medieval i realment està ben conservat. És divendres, hi ha mercat de productes alimentaris. Mirem formatges i carabasses (principals aliments que venen a tots els mercats) . En una cantonada trobem uns mariatxis cantant l'Adelita i a l'altra banda del carrer unes vaques pasturen sobre una façana.

Les muntanyes del Jura estan molt preparades pels esports a l'aire lliure. BTT, senderisme, hípica, descens de barrancs, escalada..... no acabaria mai. I a l'hivern també hi ha pistes d'esquí, sobretot d'esquí de fons. Qualsevol punt d'informació et facilita mapes de tota la zona i gairebé tots s'hi pot contractar serveis o llogar-hi bicicletes. Està replet de càmpings i a moltes granges es pot Dourmir sur la paille per uns quinze euros amb esmorzar inclòs.

Arribem al destí triat (Ja des d'Arenys), Saignelégier. Hi ha la ruta “La Randoline”, la més fàcil de totes les muntanyes (crec o al menys em pensava) encara que d'aquí en surten moltes més.

Al punt d'informació ens donen el mapa corresponent i procedim a realitzar els set quilòmetres, que com que ens perdem, acaben sent nou, sent optimista. El temps fantàstic, la pega és que anem traginant els polars i paravents. La ruta ens porta per granges on podem veure una multitud de vaques i cavalls típics de la regió del Jura. No us enganyo, potser hem travessat una quinzena de passos canadencs. El camí cada cop és més estret i fangós. I de cop desapareix entre el bosc (aquí és on ens perdem).

Aquest bosc ha passat a ser el santuari sagrat de la Clara i en Joan. Fins i tot l'han marcat en el Google Earth per no oblidar-lo mai. La raó? Rovellons, per ser exactes pinetells. Jo no n'havia vist mai tants de junts. Els han collit de tres en tres fins omplir les dues úniques bosses que portàvem.

Finalment tornem a trobar el sender i la Clara i en Joan ploren per no poder collir tot el que veuen pel camí. Arribem a un petit estany (Etang des royes) i descansem una mica, l'aigua és de color vi per tant no ens hi mullem ni els peus. Ja arribant al final trobem cavalls i ens estem una estoneta acaronant-los. Ens queda molt de Jura per veure i per fer, però serà en la següent visita a aquest país.

Tornem a Shönbühl passant per La Chaux-le-fonds i Neuchâtel, aquesta vegada no ens hi hem parat però recomano a tothom que ho faci. La primera per els seus edificis modernistes i la segona per que és preciosa i sembla feta de mantega, tota groga.

Al arribar a casa.... un convidat fastigós (una paparra vermella i negra) s'ha enganxat a la pell de la Clara. Estoicament ha anat aguantant tota la operació per treure-l'hi. Alcohol a l'ull, estirada amb les pinces, extracció d'una pota que havia quedat mig a dins... Les seves úniques paraules han estat. - Tot el que hem collit ja val una picada de paparra.

Demà ja a Arenys a cal metge. Potser d'això no en faré un apunt.

ÚLTIM DIA TORNADA A ARENYS

De tornada decidim travessar la vall del lac de la Gruyere, decidim fer una mica de volta per visitar Gruyeres per comprar formatges i visitar Vevey i Montreaux.
Arrivem a Berna i en comptes d'anar direcció Lausane, agafen el trencall cap a Fribourg. Des de Fribourg, que per cert és una ciutat fantàstica que ja hem visitat en anys anteriors, et convé deixar l'autopista i agafar carreteres secundàries per poder gaudir del paisatge.
Trobem Gruyeres enfilat dalt d'una muntanya, està situat al límit d'on acaba la vall i comecen els Alps.

Imprescindible de Gruyeres és visitar el museu de HR Giger. Giger és l'artista suís que en 1980 va guanyar l'oscar per la creació de l'Alien. En el museu podem trobar una gran quantitat d'obres seves. En front del museu ens trobem amb un petit establiment amb la decoració de la famosa pel·lícula, podem prendre una xocolata o una raclette mentre pensem que estem dins d'una nau espacial.

Una altra cosa que no ens podem oblidar de fer, és visitar una formatgeria i veure el procediment de la elaboració del conegut formatge de Gruyeres.

Deixem Gruyeres i els seus bonics paissatges i ens dirigim al Llac Leman, allà ens esperen Bebey i Montreaux.