De vegades m'encallo i no se com començar els apunts, és difícil decidir que explicaré primer o com exposar en el bloc les experiències acumulades.
Munich ha estat particularment difícil, les experiències, com si d'un ventall es tractes, van des de desastroses a meravelloses, una ciutat per viure.... o per no repetir... sentiments contradictoris que intentaré explicar per ordre cronològic.
19.00 pm.
Arribem a Munich, després de passar la tarda a Innsbruck. L'agost a Munich no és garantia de bon temps, està plovent a bots i barrals i Munich està en obres i el carrer de l'hotel està en obres.
Parem el cotxe a 3 "manzanas" i surto només jo cap a l'hotel a fer el checking i preguntar on i com podem aparcar.
Trobo el Hotel, vaja el Jaeger's Hostel, no és un hotel, és un hostel o alberg com el seu nom indica, però tenim reservada una habitació per 4 amb bany complet a l'interior, en la planta superior on tot son habitacions petites i s'està molt més tranquil, el hostel també disposa de conveni amb un pàrquing adjacent per deixar el cotxe.
El Jaeger's està a 5 minuts caminant del centre de Munich i molt a prop de la Estació central, en situació, en un Munich sense obres, li posaria un 10.
A la recepció el personal és força amable, ens donen la habitació, ens ensenyen com accedir al pàrquing i ens recomanen un lloc per anar a sopar.
20.30 pm.
El lloc que ens recomana la recepcionista, és el Biergarten Augustiner Keller, que està a un quart d'hora caminant del hostel i un dels millors de la ciutat.
Els Biergartens, es componen d'un edifici elegant que podria semblar un palauet on antigament es fabricava la cervesa i d'un gran jardí amb castanyers altíssims que donen ombra on hi ha un munt de taules i bancs on es seuen els clients i tant ara com abans es beu i bevia cervesa. Son tradicionals de Munich i tenen la seva història i la seva raó de ser. Si en voleu saber més punxeu aquí on us ho expliquen amb pels i senyals.
Com que a Munich avui plou, a la part exterior no hi ha ningú.
Als biergartens s'hi troba menjar tradicional muniqués i cerbeza de la regió, els cambrers i cambreres van uniformats amb el vestit tradicional. Per fer-nos una idea, és com si als cafès de les rambles ens servissin noies disfressades de pubilla.
El menjar és boníssim. El garró de porc rostit al forn, el xucrut, les salsitxes i les patates cuinades de 10 maneres diferents, el goulash. La veritat és que no ens esperàvem gens menjar tant bé.
Els plats son grandiosos, no cal demanar un primer i un segon i fins i tot si demanes assortit de salsitxes podeu menjar dos.
Els preus estan també molt bé, nosaltres vam sopar 4 persones, vam demanar 4 plats, amb les 4 begudes i 4 prezzels i ens va sortit tot per 60€.
Per últim dir-vos que les taules son llargues i es comparteixen amb altres comensals, que de vegades els coneixem i de vegades no.
04.00 am.
Ben sopat tornem al hostel i ens posem a dormir...fins aquí bé.
Sobre les 4 de la matinada una picor em desperta, vaig al servei i com que no aconsegueixo tornar a agafar la son obro la kindle per llegir una mica. En aquest moment, amb la llum tenue de la kindle, veig uns bitxets que corren per el meu llit, agafo el mòbil, els busco per internet i descobreixo que son xinxes....
El video no el penjo perquè és realment fastigós. Recordeu el hostel era el Jaeger's Hostel.
Sempre, sempre, sempre miro les opinions, però en aquest hotel em vaig fixar només en les bones, després llegint les dolentes vaig veure que més d'un hoste s'havia trobat amb aquests animalets tant fastigosos al seu llit.
Vam tancar les maletes, vam canviar-nos de roba, ho vam agafar tot i vam sortir pitant de la habitació. A la recepció ens vam queixar però no ens van fer massa cas. Ens van dir que mirarien de reubicar-nos en una altra habitació, però realment jo el que volia era que em tornessin els diners i marxar d'allà.
Vaig trucar a Booking, que era on havia fet la reserva, i realment es van portar molt bé, van trucar ells a l'hotel per tal de fer la queixa i exigir la devolució dels diners pagats i es van encarregar de fer la reserva a un nou hotel... però clar, agost a Munich i d'un dia per altre lloc no n'hi ha, vam anar a parar a un polígon industrial de les afores.
Val a dir que les xinxes com els polls s'enganxen molt fàcilment i si no es te cura, vas contaminant tots els hotels per els que vas passant i fins i tot les pots arribar a portar de tornada fins a casa.
Si les descobreixes a algun hotel, cal que rentis tota la roba a molt alta temperatura i que netegis molt bé la maleta amb alcohol. La roba que portes i tu mateix també us haureu de dutxar. Només que una hagi entrat a la maleta, pots infectar mitja Europa.
05.30 am.
A l'hotel que bonament Booking ens ha trobat no hi podem entrar fins les 3 de la tarda!!!!
Que fem!!!!!
Matinada de dissabte a diumenge, a Munich només hi ha obert les discos, però anem amb dos menors..... I no ens deixaran entrar......
Pensa, Pensa!!!!
Ja està anem a esmorzar a la estació central!!!!!!!!
La estació central de qualsevol ciutat mai dorm. La de Munic, en aquest moment, comença a fer olor de pa acabat de fer, de croissants al forn i a cafè.
Veiem la gent anar i venir, pujar als trens i ens distraiem una horeta.
Joves que tornen de marxa cap al seu poble, families que surten aviat de cap de setmana, noies hostesses que van cap a l'aeroport, gent de tota mena...
Durant una hora imaginem les històries de la gent que passa, els hi posem noms i els hi inventem les vides.
A les 7 ja clareja, el dia s'aixeca i la llarga nit, per fi s'acaba . Sortim de la estació per començar a veure la ciutat.
7.30. am.
Entrem caminant al centre de Munic per la Karlsplatz. Estem sols per el carrer. No veiem cap turista japonés, encara deuen estar esmorzant.
La Karlsplatz ens condueix directament al Neuhauser Strase, que es el carrer principal del centre de Múnic. On hi ha tot el comerç i la majoria de llocs interessants per veure.
En el mateix carrer, ens trobem amb St. Michael Kirche, una de les poques esglésies catòliques i en concret Jesuïta.
A destacar d'aquesta església: que és la església renaixentista més gran al nord dels Alps.
A les 12 del migdia, amb els peus rebentats, cansats de no dormir i a més, mullats de la pluja, la església ens va servir de refugi dominical. Vam escoltar la missa i fins i tot vam combregar.
És curiós veure com els muniquesos i les muniqueses van vestits amb el tratge tradicional per el carrer sense cap mena de pudor. Durant tot l'any pots veure persones lluint el tratge tradicional. Però és durant l'October Fest quan tothom, absolutament tothom vesteix el tratge tradicional.
"Como cualquier ciudad que se precie" Munic també te aquell element que diu que si fas quelcom tornaràs a la ciutat. En aquest cas, si volem tornar a Munic hem de tocar els ullals d'un Porc Senglar daurat, situat davant del Museu de la Caça i la Pesca a tocar de la famosa Marienplatz.
En aquell moment jo encara tenia molt present el tema de les xinxes i ni se'm va ocorre de tocar-li les dents.
Dons us diria.... Si sense cap mena de dubte!!!!!
A la segona part d'aquest apunt us explico el perqué.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui