La primera parada que fem a la nostra ruta centreeuropea és Milà. 939km ens separen d'aquesta meravellosa ciutat. Unes 9h segons el navegador així que nosaltres en calculem 12. Viatjar amb nens és imprevisible.
 |
| Aire de Beausoleil (Monte Carlo) |
Les parades les intentem fer en territori francès ja que les arees de serveis son les millors de tot Europa. En triem una passat Montpeller per esmorzar i una amb impressionants vistes sobre mateix de Monte Carlo .
Sortim a les 5 de la matinada i arribem a l'hora prevista, les 5 de la tarda.
L'Hotel contractat és l' Aparthotel.Luppeta, aquí teniu l'enllaç, però no el recomano gens ni mica.
El millor de l'hotel, sense cap mena de dubte, és el fotògraf que va fer les fotos de la web i l'informàtic que les va editar. La veritat és que tota semblança amb la realitat és mera coincidència, ho podeu mirar a les fotos dels viatgers a Tripadvisor i comparar-les amb les de la seva web. Nosaltres no ho vam fer....Ni tant sols vam llegir els comentaris...I així ens va anar
Una altra cosa bona de l'hotel és que està a 2 minuts de la Plaça del Duomo.
 |
| Aparthotel Luppeta |
Al entrar ens ensenyen l'apartament i observem que només hi ha 7 llits. Nosaltres l'havíem demanat per 9 . És veu que els nens petits de 8 i 9 anys han de dormir amb els pares.... Al veure'ns les cares la recepcionista multifunció, ens busca dos matalassos i els deixa a terra.
El millor o pitjor de tot, és que per poder estirar el matalàs hem de retirar tots els mobles contra la paret i apilar-los. A l'apartament hem comptat 12 lamparetes, però cap funciona... totes damunt de la taula, juntament amb les cadires, baguls i tauletes.
Ahhh m'oblidava, l'apartament està al soterrani de l'edifici...més que res per si hi ha algun claustrofòbic.
Bé el millor que podem fer és intentar dutxar-nos els 9, posar-nos roba neta i anar a visitar la ciutat.
Per el primer dia tenim pensat una primera aproximació a la Piazza del Duomo i pendre les primeres fotografies de la mateixa amb la llum de la tarda i anar a sopar als Navigli.
A la Piazza del Duomo també hi trobem les galeries Vittorio Emanuele II construïdes al segle XIX, d'estil neorenaixentista, per comunicar la Piazza del Duomo amb la Piazza della Scala. En un lloc on encara hi havia moltes construccions medievals amb carrers molt tortuosos. Bombardejada durant la segona guerra mundial i reconstruïda en acabat de la guerra i reformada recentment l'any 2015 en ocasió de la Expo 2015.
A les galeries, hi trobem negocis super elegants i botigues de luxe. Son realment boniques.
Una de les coses imprescindibles, si les visites amb nens, és entrar a la botiga de Ferrari, on podem trobar una maqueta a a escala del seu famós cotxe de carreres fet amb Lego.
Una altra cosa que els hi pot resultar divertit, és intentar trobar un mosaic amb un bou (fàcil perquè hi trobem tots els turistes). Un cop trobat s'ha de posar el taló del peu al cul del bou i girar sobre tu mateix 3 vegades. Fent això garanteixes que tornaràs a Milà.
Ens dirigim als Navigli
Els Navigli és la zona de Milà on es troben més restaurants, bars, cafeteries, locals de copes i discoteques. Lluny de l'eixam de turistes pots sopar o ballar envoltat d'autèntics milanesos i milaneses.
Una de les coses típiques d'aquest indret és la hora feliç. Molts restaurants compten amb un mini bufet lliure amb més o menys encant en els quals demanes una beguda que generalment gira entre 9 i 12 euros i et permet menjar de tots els plats que vulguis provar. Hi ha restaurants amb totes les temàtiques i per tots els gustos. Vegetarians, xinesos, japonesos, Italians, de pasta, de pizza. Vaja el que es diu per tots els gustos. Hi ha molts que a la porta hi pengen un cartell ben gran que hi diu "Tot el que et puguis menjar". Cal recordar que aquest tipus de servei el realitzen durant una franja horària, d'aquí el nom d'hora feliç. I l'horari sol ser de 7 a 9 del vespre.
Per la nostra desgràcia amb 5 nens és pràcticament impossible menjar en aquests tipus d'establiment. La recepcionista de l'hotel no ens ho ha recomanat i realment no hi veiem ni una trista criatura asseguda. O deixem als 5 nens al hotel (cosa improbable) o organitzem un cap de setmana a Milà per pares més endavant.
El pla B és anar a la Pizzeria I Picatosta una de les millors de Milà i la preferida de la recepcionista de l'hotel. No defrauda. Les pizzes son enormes, boníssimes i a molt bon preu. Estan fetes amb forn de llenya i mentre sopes veus com les estan fent al més pur estil italià.
Vam sopar tots 9 per una mica més de 90 euros amb beguda inclosa i més d'un vam repetir.
La pizzeria I Picatosta la trobem al Naviglio Grande número 56.
Pots dinar dins el restaurant o a la terrassa amb vistes al Navigli. Nosaltres hem triat Interior amb aire condicionat, ja que estem a 36ºC, tot i que son més de les 8 de la tarda, i hi ha força mosquits.
Els Navigli estan una mica allunyats del centre, per tornar hi ha dues bones opcions. La primera desfer el camí i cremar la pizza i la segona agafar un tramvia, dels més antics si pot ser.
El dia ha estat molt llarg... A quarts de 10 ja estem intentant dormir en aquesta mena de cau que en diuen apartament. No sense abans arribar-nos fins la Piazza del Doumo a veure el Duomo de Nit.
Estem tant cansats que, que tot i la calor i la incomoditat, ens aconseguim dormir en menys de 5 minuts.
Ja desperts fem una pluja d'idees per tal d'organitzar el dia. Son les 8h i tenim fins a les 16h per intentar veure una miqueta Milà.
Entre tots decidim no esmorzar al hotel, tot i que portem viandes varies per estalviar-nos aquest àpat, tots tenim una necessitat imperiosa de respirar aire i veure claror.
Milà a l'agost dorm... pels volts de les 8 del matí no hi ha res obert i el que trobem o és massa petit per tots 9 o no ens fa molta gràcia.
Despres de 20 minuts de remirar trobem la Cappuccineria della Chiusa a Via della Chiusa 1. Una Cafeteria, relativament prop del centre, però allunyada de les aglomeracions dels turistes.
Per cert nosaltres també en som de turistes, però a un mateix, un no s'hi veu com a tal.
La Cappuccineria ha estat tot un encert, Ens demanem 4 Latte Macciato i 5 Cioccolato Latte i 9 pastes a escollir entre més de 15 varietats. Tot per 2'50 euros per persona. Els propietaris, son alegres, amables y encantadors amb nosaltres. La veritat és que ens van fer sentir molt còmodes.
Ben esmorzats, ens dirigim al Duomo, ara si que hi volem entrar. Tot i ser d'hora, ja hi ha cua per entrar.
Primer has de fer cua per comprar la entrada i decidir quin tipus d'entrada vols, església i cripta, església i campanile, església i museu, església sola, campanile sol.... Vaja més val portar-ho pensat de casa. La entrada a l'església i museu val 4 euros i els menors de 16 entren gratis.
Amb la entrada a la mà has de fer cua per entrar. S'ha de tenir en compte que l'exercit vigila les instal·lacions i que les mesures de seguretat son equivalents a les dels aeroports. Et passen per un detector de metalls, no es poden entrar objectes punxeguts i tampoc es poden entrar líquids. Persona a persona li fan provar de l'ampolla que porta a la bossa, si fas un bon glop, passes, si no n'ets capaç et tiren l'ampolla a la brossa. Per tant no porteu ampolles de perfum car, ja que us les faran tirar o beure.
Si ets cristià i catòlic, també hi ha la opció d'entrar gratuïtament per anar als oficis. Entres per una altra porta però no et lliures de l'escorcoll ni de les cues. Però com a cristiana i catòlica, penso que es una falta de respecte entrar a una missa i després no quedar-te o començar a fer fotografies o passejar per l'església mentre el Mossèn diu missa.
El Duomo de Milà impressiona tant per fora com per dins. No tenim paraules per descriure'l. La pedra blanca de l'exterior i la lleugeresa de la seva arquitectura acapara totes les mirades.
L'interior no es queda enrere, el terra és una obra d'art feta en marbre, les pintures, les columnes.. No saps on mirar, al terra, al sostre, davant, darrere....
Un cop acabada la visita al Duomo, ens dirigim al Castelo Sforzesco.
Travessem altre cop les galeries Vittorio Emanuele i anem a trobar la Via Dante, fent una mica de volta per veure el Teatro della Scala.
El Teatro della Scala, de dins el trobem tancat i de fora desmereix una mica. Esperàvem trobar un edifici elegant del tipus Liceu amb grans cartelleres i de fet feina vam tenir per identificar-lo.
El Castelo fou construït per la Família Visconti, Però va ser la Família Sforza qui es va quedar el castell, després de les múltiples guerres que van assolar Italia a la edat mitjana, i li va donar el seu actual nom.
Dins el castell podem trobar obres de Leonardo Da Vinci, de Bramante, d'Andrea Mantegna, de Tintotetto, Tiepolo, Miquel Àngel....
Vaja d'un munt d'artistes del quatrocento i el cinquecento.
Nosaltres ens estalviem la pinacoteca i anem directament a veure els patis i el parc adjacent. Més adequat per la canalla.
La sort ens acompanya també a l'hora de dinar. Una mica apartat del castell, però no massa, el sr. Google ens recomana el restaurant Grand Italia, a la Via Palermo 5.
Si el restaurant dels Navigli vam menjar bé, aquí vam superar totes les nostres expectatives. Pasta, Pizza i menjar de la Zona de Milà. Boníssim i a bon preu.
Executius i treballadors de la zona, mengen a diari en aquest establiment, on es queden parats de que uns turistes hagin sigut capaços de trobar-lo.
Ben dinat marxem, cadascú al seu destí, nosaltres cap al Llac Garda i els nostres amics cap a la Toscana.
La Parada a Milà, així com qui no vol, s'ha convertit en unes 20h ben aprofitades.
I ens ha deixat aquelles ganes de tornar-.hi i respirar per més horetes de més Milà.
Per el primer dia tenim pensat una primera aproximació a la Piazza del Duomo i pendre les primeres fotografies de la mateixa amb la llum de la tarda i anar a sopar als Navigli.
 |
| Piazza del Duomo |
A les galeries, hi trobem negocis super elegants i botigues de luxe. Son realment boniques.
Una de les coses imprescindibles, si les visites amb nens, és entrar a la botiga de Ferrari, on podem trobar una maqueta a a escala del seu famós cotxe de carreres fet amb Lego.
Una altra cosa que els hi pot resultar divertit, és intentar trobar un mosaic amb un bou (fàcil perquè hi trobem tots els turistes). Un cop trobat s'ha de posar el taló del peu al cul del bou i girar sobre tu mateix 3 vegades. Fent això garanteixes que tornaràs a Milà.
Ens dirigim als Navigli
Els Navigli és la zona de Milà on es troben més restaurants, bars, cafeteries, locals de copes i discoteques. Lluny de l'eixam de turistes pots sopar o ballar envoltat d'autèntics milanesos i milaneses.
 |
| Naviglio Grande |
 |
Navigli, Milano |
Per la nostra desgràcia amb 5 nens és pràcticament impossible menjar en aquests tipus d'establiment. La recepcionista de l'hotel no ens ho ha recomanat i realment no hi veiem ni una trista criatura asseguda. O deixem als 5 nens al hotel (cosa improbable) o organitzem un cap de setmana a Milà per pares més endavant.
El pla B és anar a la Pizzeria I Picatosta una de les millors de Milà i la preferida de la recepcionista de l'hotel. No defrauda. Les pizzes son enormes, boníssimes i a molt bon preu. Estan fetes amb forn de llenya i mentre sopes veus com les estan fent al més pur estil italià.
 |
| Pizzeria I Capatosta |
Vam sopar tots 9 per una mica més de 90 euros amb beguda inclosa i més d'un vam repetir.
La pizzeria I Picatosta la trobem al Naviglio Grande número 56.
Pots dinar dins el restaurant o a la terrassa amb vistes al Navigli. Nosaltres hem triat Interior amb aire condicionat, ja que estem a 36ºC, tot i que son més de les 8 de la tarda, i hi ha força mosquits.
Els Navigli estan una mica allunyats del centre, per tornar hi ha dues bones opcions. La primera desfer el camí i cremar la pizza i la segona agafar un tramvia, dels més antics si pot ser.
El dia ha estat molt llarg... A quarts de 10 ja estem intentant dormir en aquesta mena de cau que en diuen apartament. No sense abans arribar-nos fins la Piazza del Doumo a veure el Duomo de Nit.
 |
| Piazza del Duomo, Milano |
Estem tant cansats que, que tot i la calor i la incomoditat, ens aconseguim dormir en menys de 5 minuts.
Entre tots decidim no esmorzar al hotel, tot i que portem viandes varies per estalviar-nos aquest àpat, tots tenim una necessitat imperiosa de respirar aire i veure claror.
Milà a l'agost dorm... pels volts de les 8 del matí no hi ha res obert i el que trobem o és massa petit per tots 9 o no ens fa molta gràcia.
Despres de 20 minuts de remirar trobem la Cappuccineria della Chiusa a Via della Chiusa 1. Una Cafeteria, relativament prop del centre, però allunyada de les aglomeracions dels turistes.
Per cert nosaltres també en som de turistes, però a un mateix, un no s'hi veu com a tal.La Cappuccineria ha estat tot un encert, Ens demanem 4 Latte Macciato i 5 Cioccolato Latte i 9 pastes a escollir entre més de 15 varietats. Tot per 2'50 euros per persona. Els propietaris, son alegres, amables y encantadors amb nosaltres. La veritat és que ens van fer sentir molt còmodes.
Ben esmorzats, ens dirigim al Duomo, ara si que hi volem entrar. Tot i ser d'hora, ja hi ha cua per entrar.
Primer has de fer cua per comprar la entrada i decidir quin tipus d'entrada vols, església i cripta, església i campanile, església i museu, església sola, campanile sol.... Vaja més val portar-ho pensat de casa. La entrada a l'església i museu val 4 euros i els menors de 16 entren gratis.
Si ets cristià i catòlic, també hi ha la opció d'entrar gratuïtament per anar als oficis. Entres per una altra porta però no et lliures de l'escorcoll ni de les cues. Però com a cristiana i catòlica, penso que es una falta de respecte entrar a una missa i després no quedar-te o començar a fer fotografies o passejar per l'església mentre el Mossèn diu missa.
El Duomo de Milà impressiona tant per fora com per dins. No tenim paraules per descriure'l. La pedra blanca de l'exterior i la lleugeresa de la seva arquitectura acapara totes les mirades.
L'interior no es queda enrere, el terra és una obra d'art feta en marbre, les pintures, les columnes.. No saps on mirar, al terra, al sostre, davant, darrere....
Un cop acabada la visita al Duomo, ens dirigim al Castelo Sforzesco.Travessem altre cop les galeries Vittorio Emanuele i anem a trobar la Via Dante, fent una mica de volta per veure el Teatro della Scala.
El Teatro della Scala, de dins el trobem tancat i de fora desmereix una mica. Esperàvem trobar un edifici elegant del tipus Liceu amb grans cartelleres i de fet feina vam tenir per identificar-lo.
El Castelo fou construït per la Família Visconti, Però va ser la Família Sforza qui es va quedar el castell, després de les múltiples guerres que van assolar Italia a la edat mitjana, i li va donar el seu actual nom.
Dins el castell podem trobar obres de Leonardo Da Vinci, de Bramante, d'Andrea Mantegna, de Tintotetto, Tiepolo, Miquel Àngel....
Vaja d'un munt d'artistes del quatrocento i el cinquecento.
Nosaltres ens estalviem la pinacoteca i anem directament a veure els patis i el parc adjacent. Més adequat per la canalla.
La sort ens acompanya també a l'hora de dinar. Una mica apartat del castell, però no massa, el sr. Google ens recomana el restaurant Grand Italia, a la Via Palermo 5.Si el restaurant dels Navigli vam menjar bé, aquí vam superar totes les nostres expectatives. Pasta, Pizza i menjar de la Zona de Milà. Boníssim i a bon preu.
Executius i treballadors de la zona, mengen a diari en aquest establiment, on es queden parats de que uns turistes hagin sigut capaços de trobar-lo.
Ben dinat marxem, cadascú al seu destí, nosaltres cap al Llac Garda i els nostres amics cap a la Toscana.
La Parada a Milà, així com qui no vol, s'ha convertit en unes 20h ben aprofitades.
I ens ha deixat aquelles ganes de tornar-.hi i respirar per més horetes de més Milà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui