És difícil trobar a Itàlia espais públic dedicats als infants, tot l'espai disponible el destinen a aparcaments. La Lizza és una mena de plaça, on no hi ha gronxadors, però és ideal per fer una parada. Els nens poden córrer sense perill de ser atropellats.
Continuem per la via Malavolti i arriben a la zona comercial de la Piazza G. Matteotti d'aquí caminem per la via Banchi, també supercomercial, en direcció al cor de la ciutat, Il Campo.
Il Campo és el centre de Siena, visita obligatòria de qualsevol viatger i lloc de trobada de tot Sienès. A primera vista el trobem convertit en un hipòdrom però en mica en mica comencem a veure la seva majestuositat. 
Il Campo és una immensa plaça semicircular amb un fort desnivell. Dividida en nou seccions, com si d'un vano es tractés, a la part alta hi trobem la Fonte Gaia amb baix relleus de marbre de Jacopo della Quercia i a la part més baixa està situat el Palazzo Comunale, actual ajuntament, amb el seu elegant campanar, la torre del Mangia.Els dies del Palio, l'ajuntament i els edificis més importants, llueixen balcons engalanats amb faldons i banderoles tenyits dels colors de les contrades que participen en el Palio.
El primer que fem al entrar a la plaça és buscar la oficina d'informació. Està situada a la part alta i a l'esquerra de la plaça, als baixos del Palazzo Sansedoni. Costa una mica de trobar ja que està amagada per els tendals de les nombroses terrasses. Recomano a tots els viatgers i en especial als que vagin amb nens, que trepitgin aquests espais tan aviat com els sigui possible. Tenen nombroses suggerències, coneixen els millors restaurants per anar amb nens i s'hi poden trobar un munt de promocions i descomptes per visitar i gaudir de la ciutat. 
La família es divideix i mentre uns pugen a la torre del Mangia de 102 metres d'alt (7€ adults i gratuït els nens) i admiren les impressionants vistes, els altres anem a menjar un gelat i a comprar quatre records de Siena i el Palio.
Un cop retrobats, assistim a la passejada que ofereixen el genet i el cavall guanyadors del Palio. Dins del Palazzo Comunale els dos protagonistes ofereixen una sessió fotogràfica a tot aquell que vulgui participar.
Ben acabat, ens assentem a les grades i admirem la bellesa de tota la plaça mentre ens mengem l'esmorzar.El següent que fem es perdre'ns per les carrerons, a cada cantonada hi ha un racó encantador, Siena és ideal per perdre-s'hi. Elevada en un promontori, els seus carrers costeruts pugen fins arribar al Duomo.
El Duomo és una de les catedrals gòtiques més grans de tota Itàlia. L'exterior és de marbre policrom, blanc, verd i vermell creant franges horitzontals.
A la façana principal el marbre és el principal protagonista. Els tres colors es barregen formant sanefes i es convinen amb els tons daurats dels mosaics que la guarneixen.
Semblant a la Catedral d'Orbieto i potser no tant espectacular com el Duomo de Florència, és el seu interior, la que la fa tant especial. Per nosaltres és la catedral més espectacular i bonica que em vist mai.
Les parets, pilars i les columnes interiors son de marbre blanc i verds com l'exterior.
El terra és ple de mosaics de marbre, 56 per ser exactes, que il.lustren temes històrics i blíblics. Alguns d'ells estan protegits del gran públic i només els descobreixen en ocasions especials. Els sostres i les parets no deixen de ser espectaculars. Hi ha molta llum i color i això contrasta molt amb la idea que en tenim nosaltres de les esglésies gòtiques. Sota la cúpula daurada et sents petit.
A un costat de la nau central trobem la Libreria Piccolomini, una petita estança carregada de frescos a totes i cadascuna de les seves parets.
Triem un petit establiment de Pizza al Taglio en un dels carreronets ondulants que enllacen la catedral amb Il Campo.
Les pizzes... boníssimes, el local... lleig però amb el seu encant. La avantatja és que la pizza és casolana i la pots veure mentre la fan. El propietari és un senyor heavy i gros i l'establiment és ple de fotografies de celebrytis.
Ens mengem la pizza a les escales d'una església propera i ens disposem a desfer el camí.
A Siena ens hagués encantat quedar-nos-hi a dormir. La ciutat és per perdre-s'hi i passejar-hi. Per admirar tots els museus, la pinacoteca nacional, per sopar en les petites trattories i osteries... Però nosaltres viatgem amb nens i a més nens de poble i el límit dins d'una ciutat és de 8 hores seguides sense problemes. Tot el que passi d'aquest temps, igual que la ventafocs, pots ser catastròfic.
Per últim us deixo aquí l'enllaç amb l'oficina de turisme de les terres de Siena, que crec que us pot servir d'utilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui