Avui ens llevem d'hora i deixem la província d'Arezzo per dirigir-nos a Pisa i Lucca. 174km i gairebé dues hores de viatge ens separen del nostre destí.
Pisa s'hi ha d'anar molt d'hora, especialment si vols pujar a la torre. S'hi ets previsor pots comprar les entrades anticipades a la web oficial de la Torre de Pisa i la Piazza dei Miracoli, es necessiten almenys 15 dies d'antelació i val gairebé el doble que comprada a la oficina de turisme.
També hi ha la opció d'acostar-t'he a la plaça i comprar l'entrada per el primer forat que tinguin per pujar. Nosaltres triem aquesta opció, per 17 € tenim entrada a la Catedral, al baptisteri i a la Torre.
Arribem a les 9h a Pisa i tenim hora de pujada a les 11:30. Per molt que les guies ens intentin convèncer que pisa és alguna cosa més que la torre i la Piazza dei Miracoli nosaltres, tot i que fem l'intent, no hi trobem res més.
Pisa és una gran ciutat, amb una important i prestigiosa universitat. Si surts de la zona turística, pots passejar tranquil i veure espais i places dominades per estudiants i veïns.
Només cal endinsar-t'he una mica per la ciutat, per trobar restaurants i cafeteries molt més econòmiques.
Si aconsegueixes arribar a l'altra riba de l'Arno, encara pots veure restes d'arcs medievals incrustats en els nous edificis.
Tornem a la Piazza dei Miracoli i ens disposem a entrar al Duomo. Els turistes provinents dels creuers de Livorno ja han marxat i de ben segur que estan fent camí cap a Florència. De fet l'entorn és espectacular. El Duomo, el Battistero, el Camposanto i la Torre tots tanc blancs i lluents, contrasten amb el verd de l'herba impecable. Les fotos que en traiem no necessitaran cap retoc.
L'Interior del Duomo és del mateix estil i comparteix la mateixa riquesa artística que la catedral de Siena. S'ha de veure, si no es vol pujar a la Torre, l'entrada costa només 2€.
Deduïm que en Pinotxo o en Collodi no devien ser de molt lluny, ja que a totes i cadascuna de les paradetes de records hi ha centenars de Pinotxos de fusta de totes les mides. Comprem deu llapis d'en Pinotxo per a deu amiguets i ens dirigim a pujar a les 294 escales que ens portaran al capdamunt de la Torre inclinada de Pisa.
A la Torre s'hi puja en grups de 25 persones, els menors de 8 anys no poden pujar i tens 30 minuts per pujar i baixar. És estrany però no hi ha aglomeracions. Un lloc tranquil dins d'un espai massificat.
En Guillem, de quatre anys, i jo ens quedem a baix i la Clara i en Joan pugen. Pujar mareja una mica, però res comparat com pujar a la cúpula de sant Pere del Vaticà. A dalt les vistes son fantàstiques. Pisa, Luca i Florència potser son les úniques ciutats planes de tota la toscana.
Una anècdota... Pisa està construïda sobre un llit inestable de sorra i argila, el que fa que molts dels seus edificis, no només la torre estiguin inclinats.
A quarts d'una ens dirigim cap a Lucca. Al arribar a Lucca ens trobem amb una ciutat envoltada amb muralles renaixentistes i amb un munt de ciclistes recorrent-les a munt i avall. Lucca és completament plana i per tant és una delícia recórrer-la amb bicicleta, en especial les seves muralles. Una de les coses obligatòries a fer és llogar-n'he una i conèixer la ciutat al seu damunt.
Lucca no és una destinació turística per excel·lència, no trobes les aglomeracions que hi ha a Pisa ni a Florència.
El primer que fem és buscar un restaurant per dinar. Son gairebé quarts de dues i aquí com a la resta del món es menja més d'hora. Ara no recordo el nom del restaurant, però el que si recordo és els raviolis a l'estil típic de la ciutat, molt bons, però el lloc molt car i a diferència de la resta d'Itàlia on els plats son molt generosos, aquí eren molt minsos.
La tarda la passem voltant per els estrets carrers de Lucca, primer a la Catedral. La seva façana està repleta de columnes totes diferents. Xoca veure el campanar començat i acabat amb diferents tipus de pedra.
Deixem la Catedral i agafem la Via Vittorio Emmanuelle II, en direcció la piazza Napoleone, allà fem una café, la plaça està preparada per un festival de música on tocaven ni més ni menys que Zuccero, Jamiroquay i Elton John.
D'aquí anem a la Piazza del Anfiteatro, el racó més encantador de tota la ciutat de Lucca. Un espai circular edificat sobre un amfiteatre romà. Encara ara es poden veure les entrades i els arcs en els baixos de tots els edificis. Per que ja anàvem amb el cafè pres... per que si no aquesta plaça és un lloc ideal per parar i seure una mica...i a part sense cotxes.
L'esglèsia de Sant Martino de Lucca, també es una edificació de parada obligatòria. Sobre uns dels pilars de la façana ens trobem un laberint pagà d'uns 50 centímetres de diàmetre amb la següent inscripció.
"Aquest laberint, que va edificar el cretenc Dèdal, del que ningú que es trobi dins en podrà sortir, només que Teseu gràcies al fil d'Ariadna".
Per últim anem a buscar les muralles i caminant per elles i admirant una altra perspectiva de la ciutat anem a trobar el cotxe.
A quarts d'una ens dirigim cap a Lucca. Al arribar a Lucca ens trobem amb una ciutat envoltada amb muralles renaixentistes i amb un munt de ciclistes recorrent-les a munt i avall. Lucca és completament plana i per tant és una delícia recórrer-la amb bicicleta, en especial les seves muralles. Una de les coses obligatòries a fer és llogar-n'he una i conèixer la ciutat al seu damunt.Lucca no és una destinació turística per excel·lència, no trobes les aglomeracions que hi ha a Pisa ni a Florència.
El primer que fem és buscar un restaurant per dinar. Son gairebé quarts de dues i aquí com a la resta del món es menja més d'hora. Ara no recordo el nom del restaurant, però el que si recordo és els raviolis a l'estil típic de la ciutat, molt bons, però el lloc molt car i a diferència de la resta d'Itàlia on els plats son molt generosos, aquí eren molt minsos.
Deixem la Catedral i agafem la Via Vittorio Emmanuelle II, en direcció la piazza Napoleone, allà fem una café, la plaça està preparada per un festival de música on tocaven ni més ni menys que Zuccero, Jamiroquay i Elton John.D'aquí anem a la Piazza del Anfiteatro, el racó més encantador de tota la ciutat de Lucca. Un espai circular edificat sobre un amfiteatre romà. Encara ara es poden veure les entrades i els arcs en els baixos de tots els edificis. Per que ja anàvem amb el cafè pres... per que si no aquesta plaça és un lloc ideal per parar i seure una mica...i a part sense cotxes.
L'esglèsia de Sant Martino de Lucca, també es una edificació de parada obligatòria. Sobre uns dels pilars de la façana ens trobem un laberint pagà d'uns 50 centímetres de diàmetre amb la següent inscripció."Aquest laberint, que va edificar el cretenc Dèdal, del que ningú que es trobi dins en podrà sortir, només que Teseu gràcies al fil d'Ariadna".
Per últim anem a buscar les muralles i caminant per elles i admirant una altra perspectiva de la ciutat anem a trobar el cotxe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui