Set del matí, l'Ovidio ens recomana, agafar un tren des de Subbiano fins a Arezzo i d'allà agafar-ne un altre fins a Florència. Vista l'experiència amb els trens al Laccio decidim agafar el nostre cotxe i recórrer els 80 km que ens separen d'aquesta bonica ciutat. Fem una última mirada a l'oficina de turisme de Florència online i engeguem.
Aparcar a Florència és de les coses més cares que hi ha. Un aparcament de zona blava et pot sortir per uns 5€ l'hora, amb l'inconvenient que tens que pagar per endavant i has d'estar pendent de l'horari del pàrquing. Aparcaments del tipus Saba, no n'hi ha. L'altra opció és aparcar fora de les muralles, nosaltres aparquem just a la porta d'entrada de via Pisana al Oltrarno, a uns vint minuts, caminant i anant molt tranquil del Palazzo Pitti. Aparcar ens costa 1'50€ i no hi ha límit d'estacionament, deixo un mapa amb el recorregut des del pàrquing.
Sortim de la plaça en direcció al carrer Borgo di san Frediano, aquest ja no l'hem de deixar. Uns cinc minuts caminant i ens trobem la Piazza de Santa Maria del Carmine amb la seva església homònima, important per acollir en el seu interior una de les joies del renaixement, la Capella Brancacci, decorada amb frescos de Filippo Lippi.
El carrer està replet de comerços d'artesania i antiquaris. Si vols parar a dinar també és un bon lloc per fer-ho, ja que lluny de turistes els preus son molt més econòmics.
Continuem fins que trobem el creuament amb el Ponte Vecchio. Aquí, tradicionalment hi havia s'hi trobàvem tots els joiers de la ciutat. Actualment comparteixen espai amb botigues de souvenirs. Hi ha un munt de turistes i viatgers, travessar-lo et fa pensar amb la fira de Santa Llúcia a la catedral de Barcelona, has d'anar al pas de la multitud.
Aquesta vegada no el travessem. Ens dirigim cap al Palazzo Pitti, el complex museístic més gran de tota Florència. Amb nens els museus... No se, t'acaben, estressant. Però si es te temps val la pena visitar els jardins del Boboli. L'Arquitectura del museu a primera vista i mirant la façana pot semblar dura i austera, és a dins on el palau desplega tot el seu esplendor.
Deixem el palau i fem una llarga i costeruda caminada fins a la Piazzale Michelangelo. Situada en un promontori des d'on es pot contemplar una de les vistes més belles de la ciutat. No s'ha vist Florència si no s'ha estat aquí. Hi ha autobusos que pugen i baixen contínuament, no hi ha excusa per no visitar-la.
Al centre de la plaça hi ha el Monument a Michelangelo, una obra
escultòrica que es una copia de cinc de les obres més importants de
l'artista, el David, el dia, la nit, l'alba i el crepuscle.
Aquí és un no parar de fer fotografies, si enganxes un dia seré fas meravelloses obres d'art.
Si caminem una mica més, ens trobem amb la Basílica de San Miniato al Monte, situada en un dels llocs més alts de la ciutat de Florència. La Basílica, reformada per Brunelleschi, és un dels millors exemples de romànic a tota la Toscana.
Prenem un gelat, admirem les vistes i ens disposem a baixar fins al centre de Florència. Unes llargues escales, et porten fins a la riba de l'Arno. Ara si! Anem a trobar el Ponte Vecchio i barrejats amb un munt de turistes, el travessem en direcció a Santa Maria del Fiore. Això ho explicaré en un altre apunt.
Llocs web d'interès:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui