Tornant en direcció al riu i a tocar de la Piazza de la Signoria ens trobem una gran avinguda porxada. Aquí trobem la Galeria dels Uffizi, en reconeixerem l'entrada per la multitud de persones que s'hi apleguen. Convé reservar l'entrada per Internet a la seva web oficial, el preu és de 15€ i aquí s'hi ha de sumar 5,50€ per fer la reserva online. Els menors de 18 anys i els majors de 65, sempre i quan siguin ciutadans de l'Unió Europea no paguen el preu de l'entrada, però no s'escapen dels 5,50 de la reserva online. Si has d'estar més d'un o dos dies a Florència també pots comprar l'entrada a la mateixa Galeria per visitar-la en un altre moment i estalviar-te així la cua.
No està massa preparada per nens, de fet no hi ha cap activitat per ells. Una bona solució és preparar una petita gimcana i fer-los buscar diverses obres o imatges dins de les mateixes. Per aquesta tasca et convé trobar una mapa abans dels preparatius de les vacances i anar triant obres seguint el recorregut lògic que faràs al entrar al museu. Hi ha museus, com el Prado que ja et donen la feina feta.
El nostre camí cap a Santa Maria ens porta també a travessar la Plaça de la República, construïda als voltants d'un antic for Romà.
Santa maria del Fiore és una de les Joies del Gòtic italià. Tota ella és espectacular però destaca sobretot la cúpula de Brunelleschi i el campanar de Giotto.
És molt impactant veure sobresortir la cúpula al fons de molts carrers a mida que t'hi vas acostant. Arribem a la plaça i després de mirar el Duomo des de tots els seus angles ens disposem a posar-nos a la cua per entrar-hi. A ple més mes de juliol hi ha gairebé mig kilòmetre.
La mitja hora de cua ens permet descobrir tota la bellesa de la seva façana realitzada amb marbre de tres colors, vermell, verd i blanc. Observem també que cada racó de les imponents parets està profusament decorat. Definitivament el Duomo és la catedral més bonica que hem vist mai. Mentre mitja família fa cua els altres anem a la taquilla que trobem al peu del Campanille per comprar les entrades per visitar la zona. La catedral és gratuïta però tot el demés s'ha de pagar. En aquesta web http://www.operaduomo.firenze.it/opera/orari.asp podreu trobar la informació i els preus del que podeu visitar, també es pot fer la reserva online.
A punt d'entrar, sentim un idioma conegut... Uns sevillans estan cantant la Salve Rociera a la mateixa portalada de Santa Maria del Fiore al mateix temps que uns japonesos els estan disparant amb milers de Flaixos. Ja a punt d'entrar i després de fer més de mitja hora de cua, un grup procedent d'un creuer és pretén colar. Bufff, em queixo, primer un, vale, després dos, be i fins a cinquanta persones davant meu per la cara. Ara si que exploto i els hi demano amablement que es dirigeixin al final de la cua. Sorprenentment comencen a marxar, però no sense començar a llançar improperis cap als Catalans.
L'Interior de Santa Maria del Fiori és sorprenentment minimalista i auster. No hi ha bancs, ni molts guarniments. De fet és un espai obert i lliure utilitzat durant molts anys com a espai de reunions i trobada de tots els habitants de Florència.
Dins la catedral podem observar l'interior de la cúpula de Giorgio Vasari que representen el Judici final. També pots baixar a la cripta on es pot observar l'antiga església sobre la que es va edificar la catedral.
Seguint la nostra passió de pujar-nos a llocs, intentem decidir entre tots si ens decantem per la cúpula o per el Campanile... L'obra de Giotto (el campanile) guanya. En primer lloc per que a primera vista sembla ser més alt i en segon lloc per que el que realment ens agrada és la cúpula per tant des d'aquí en tindrem millors vistes.
No recordo quantes escales vam haver de pujar, moltes més de 300 segur, el que si recordo és trobar-nos a més de mitja escala quant el campanar va donar les dotze. Quin mal d'orelles. Quina experiència... les ones sonores de les campanes ressonem per les parets i et fan vibrar tot el cos. Al arribar a dalt tot ens meravella, les vistes son impressionants, per no perdre-s'ho.
Hauria de penjar totes les fotos... Després de molt triar en poso una feta des d'una finestra abans d'arribar a dalt i una altra de la família orgullosa d'haver arribat al cim.
Realment s'hi s'ha de triar, em quedo amb la pujada al campanile.
Baixem i ens dirigim cap al mercat de Sant Lorenzo. Allà ens decidim per dinar en un lloc anomenat per tots els blocaires la Trattoria Za Za . Potser trobareu a les guies que és un lloc on dinen els Florentins i la gent que treballa al mercat. No és cert. El local és fantàstic, s'hi menja molt i molt bé, per repetir, però està totalment orientat al turista. Hi ha cambrers de tots els idiomes, és cert, de tots. Menjar a la terrassa amb vistes al mercat te el seu encant, però recomano dinar a l'interior, on el local desplega tot el seu encant i provar els seus crostinis de primer plat i un bistec a la florentina o pasta de segon.
Ben dinat, aprofitem per veure el mercat de Sant Lorenzo entrem al seu interior i ens passegem per els carrers adjacents plens de parades de roba, artesania, pelleteria i records.
El mercat arriba fins a l'església homònima, Obra de Brunelleschi i una de les més antigues de Florència. Val la pena entrar-hi i veure la gran quantitat de llum que hi ha a l'interior. És agradable també seure a les seves escales mentre es veu passar la gent per el mercat.
Des d'aquí anem a visitar la Basílica di Santa Maria Novella, l'església te característiques romàniques i gòtiques. La façana és de Marbre policrom rosa, verd i blanc i a l'interior podem trobar frescos de Masaccio i un lluminós crucifix pintat per Giotto.
Molt recomanable visitar també el claustre i el museu.
Tornant en direcció al Duomo agafem la via Ricasoli, allà ens trobem amb l'Accademia delle Belle Arti de Firenze . Son nombroses les obres que ens podem trobar en el seu interior, però és el David de Miquel Àngel el que desperta més admiradors. Recomano comprar l'entrada per Internet, al menys amb quinze dies d'antelació. Aquí les cues son espectacularment llargues.
Paral.lel a via Ricasoli ens trobem amb via Cavour amb el seu Palazzo Medici Riccardi.
A l'altra punta de Florència ens queda per veure la Sinagoga i l'església de Santa Croce. Però això ja ho deixem per demà.
Seguint la nostra passió de pujar-nos a llocs, intentem decidir entre tots si ens decantem per la cúpula o per el Campanile... L'obra de Giotto (el campanile) guanya. En primer lloc per que a primera vista sembla ser més alt i en segon lloc per que el que realment ens agrada és la cúpula per tant des d'aquí en tindrem millors vistes.
Realment s'hi s'ha de triar, em quedo amb la pujada al campanile.
Baixem i ens dirigim cap al mercat de Sant Lorenzo. Allà ens decidim per dinar en un lloc anomenat per tots els blocaires la Trattoria Za Za . Potser trobareu a les guies que és un lloc on dinen els Florentins i la gent que treballa al mercat. No és cert. El local és fantàstic, s'hi menja molt i molt bé, per repetir, però està totalment orientat al turista. Hi ha cambrers de tots els idiomes, és cert, de tots. Menjar a la terrassa amb vistes al mercat te el seu encant, però recomano dinar a l'interior, on el local desplega tot el seu encant i provar els seus crostinis de primer plat i un bistec a la florentina o pasta de segon.Ben dinat, aprofitem per veure el mercat de Sant Lorenzo entrem al seu interior i ens passegem per els carrers adjacents plens de parades de roba, artesania, pelleteria i records.
El mercat arriba fins a l'església homònima, Obra de Brunelleschi i una de les més antigues de Florència. Val la pena entrar-hi i veure la gran quantitat de llum que hi ha a l'interior. És agradable també seure a les seves escales mentre es veu passar la gent per el mercat.Des d'aquí anem a visitar la Basílica di Santa Maria Novella, l'església te característiques romàniques i gòtiques. La façana és de Marbre policrom rosa, verd i blanc i a l'interior podem trobar frescos de Masaccio i un lluminós crucifix pintat per Giotto.
Molt recomanable visitar també el claustre i el museu.Tornant en direcció al Duomo agafem la via Ricasoli, allà ens trobem amb l'Accademia delle Belle Arti de Firenze . Son nombroses les obres que ens podem trobar en el seu interior, però és el David de Miquel Àngel el que desperta més admiradors. Recomano comprar l'entrada per Internet, al menys amb quinze dies d'antelació. Aquí les cues son espectacularment llargues.
Paral.lel a via Ricasoli ens trobem amb via Cavour amb el seu Palazzo Medici Riccardi.
A l'altra punta de Florència ens queda per veure la Sinagoga i l'església de Santa Croce. Però això ja ho deixem per demà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui