Mostra un mapa més gran
Decidim dedicar un dia a la tranquil·litat. Ens llevem tard i passem tot el matí a la piscina de l'Ovidio. Quan ens cansem de tanta aigua dinem i decidim explorar les rodalies. Preguntem a l'Ovidio i ens recomana agafar la carretera que ens porta fins a Sansepolcro. Aquesta carretera, ens diu, està lliure de turistes, i hi podreu admirar tots els paissatges del Cassentino. No oblideu parar a Anghiari.
Les ordres han estat donades. Comencem la nostra ruta...
El primer tram és una ascensió boscos combinats amb vinyes. És típic en aquesta regió emparrar les vinyes als oms. D'aquí el refrany no pidas peras a l'olmo. Vaja que als oms se'ls hi ha de demanar raïm.
Admirem el paisatge fins que arribem a Anghiari, els nens estan dormits i decidim fer la parada de tornada, arribar fins a Sansepolcro i allà parar. Passat Anghiari ens trobem amb una impressionant baixada completament recta d'uns quatre o cinc quilometres. La vegetació canvia completament, en aquesta torna a guanyar l'agricultura. Tenim la gran sort de trobar els camps tots florits de gira-sols.
Una gran plana ens porta fins a Sansepolcro.
Sansepolcro és una ciutat emmurallada que conserva un fort aire medieval. Seu de la empresa de pastes Buitoni i ciutat natal de Piero de la Francesca. Igual que Siena és Gibelina i també es celebra un important Palio, on tota la ciutat surt al carrer lluint vestits del quatrocento. Les festes s'allarguen des dels últims dies d'agost i continuen tota la primera setmana de setembre. Podeu trobar informació a la web http://www.balestrierisansepolcro.it/ Sansepolcro és una ciutat totalment quadriculada. Per la disposició dels seus carrers ens n'adonem de l'origen Romà de la ciutat.
Arriba l'hora de berenar i ens decantem, como no, per una pizza al taglio. Just entrant per la porta de la muralla que ens dona a la via 20 de settembre, caminem uns 200 metres fins arribar la via Cherubino Allberti just aquí hi ha una petita plaça i un més petit establiment que fan unes impressionants pizzes al taglio. Escribint l'apunt i consultant el google maps, m'adono que Sansepolcro és una ciutat molt animada. Nosaltres vam arribar un diumenge sobre les 4 de la tarda, feia un sol de justícia. No hi corria ni una ànima pels carrers. devien estar tots fent la becaina. Els comerços tots tancats i barrats. Passegem per tota la ciutat i decidim fer camí cap a Anghiari.
Una gran plana ens porta fins a Sansepolcro.
Sansepolcro és una ciutat emmurallada que conserva un fort aire medieval. Seu de la empresa de pastes Buitoni i ciutat natal de Piero de la Francesca. Igual que Siena és Gibelina i també es celebra un important Palio, on tota la ciutat surt al carrer lluint vestits del quatrocento. Les festes s'allarguen des dels últims dies d'agost i continuen tota la primera setmana de setembre. Podeu trobar informació a la web http://www.balestrierisansepolcro.it/ Sansepolcro és una ciutat totalment quadriculada. Per la disposició dels seus carrers ens n'adonem de l'origen Romà de la ciutat.
Arriba l'hora de berenar i ens decantem, como no, per una pizza al taglio. Just entrant per la porta de la muralla que ens dona a la via 20 de settembre, caminem uns 200 metres fins arribar la via Cherubino Allberti just aquí hi ha una petita plaça i un més petit establiment que fan unes impressionants pizzes al taglio. Escribint l'apunt i consultant el google maps, m'adono que Sansepolcro és una ciutat molt animada. Nosaltres vam arribar un diumenge sobre les 4 de la tarda, feia un sol de justícia. No hi corria ni una ànima pels carrers. devien estar tots fent la becaina. Els comerços tots tancats i barrats. Passegem per tota la ciutat i decidim fer camí cap a Anghiari. 
Anghiari ens sorprèn, és un típic poblet de la toscana italiana completament desproveït de turistes, completament genuí i autentic. Està situat a dalt d'un turó i s'arriba, costa de creure-ho per una carretera de dos kilòmetres recta completament. Convé, abans de deixar la gran recta buscar una plaça d'aparcament. N'hi ha moltes i son municipals. Aprop del pàrquing trobem un corredor excavat a les roques i al fon hi puja un ascensor que et deixa fins a dalt del poble, estalviant així una gran pujada.
Aprop de la sortida de l'ascensor hi ha un caminet encastat dins la muralla, Anghiari és una ciutat fortificada, escenari de diverses batalles entre güelfs i gibelins, la més important, a l'any 1440 anomenada per Maquiavel i immortalitzada en un quadre per el pintor Peter Paul Rubens.
Anghiari és encantador, tot el poble està perfectament conservat, els carrers son empedrats i les cases estan profusament decorades amb milers de plantes i flors. A cada cantonada hi ha una font de fresquíssima aigua i a la que t'acostes a les muralles et sorpren les impressionants vistes de la plana
 |
| Vistes d'Anghiari |
Anghiari és encantador, tot el poble està perfectament conservat, els carrers son empedrats i les cases estan profusament decorades amb milers de plantes i flors. A cada cantonada hi ha una font de fresquíssima aigua i a la que t'acostes a les muralles et sorpren les impressionants vistes de la plana
 | ||||
| Carrers d'Anghiari |
 |
| Anghiari |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui