No desistim, la família és el
primer.
Avui toca la torre Eiffel i ben
segur que els nens s’ho passaran bé i no donaran massa la tabarra.
Arribem ben d’hora per no agafar
massa cues. Tot hi així una mitja hora no ens la treu ningú. L’entrada de per
pujar a la torre Eiffel te diferents preus depenent del pis que vulguis
arribar. Nosaltres agafem l’entrada fins al capdamunt.
Les vistes des del segon nivell,
ja son espectaculars. Aquí trobem els serveis, botigues de records i un bar
cafeteria. La veritat és que hi ha molt d’espai. El segon Nivell disposa de
dues plantes, a la planta inferior hi ha menys cua per pujar a la capdamunt de
la torre i a la planta superior surten millor les fotos ja que no hi ha la
reixa de seguretat.
Agafem l’ascensor per continuar
fins el tercer nivell. Des de dalt no tens massa sensació de vertigen però a
l’ascensor de pujada a mi em van tremolar les cames. Al pis de dalt les vistes no son tant
cridaneres i els colors estan més descolorits a causa de la llunyania.
En aquest pis trobem del despatx
de Gustave Eiffel , amb ninot de cera inclòs recreant una trobada amb Alexander
Graham Bell. Des de dalt trobem també les distàncies a altres torres de
comunicació i a ciutats importants. Busquem Collserola/Barcelona i la trobem.
Ara no recordo que posava, però segur que més de mil quilometres.
Un cop vista i revista la torre,
baixem i decidim fer una passejada per els Camps de Mart i fer les oportunes
fotos de la torre amb perspectiva. Els
nens més petits corren i fan volteretes a la gespa i alhora els més grans
busquen xapes pels voltants. Els adults, descansem i mirem la gent com passa.
La presencia de carteristes es
molt present a tot París. En els llocs més turístics et recorden constantment
que vigilis mòbils i carteres i que portis les motxilles mirant endavant. Els
camps de Mart no en son cap excepció. Colles de nois de no més quinze anys, es
passegen mirant i distraient els turistes per veure el que els hi poden robar.
Fa molta calor a París i amb el
cel seré torna a ploure.
Anem fins els Invàlids. En
Guillem ja no pot més. Està nerviós, cansat i avorrit i no para de molestar als
demés. Veiem la església dels invàlids, la tomba de Napoleó i el panteó de cinc
o sis il.lustres més i decidim abandonar el grup i apartar la rèmora d’en
Guillem. El museu i els canons ens queden per una altra visita.
Si la música calma les feres, pensem
que potser l’art també ho pot fer. Anem al Museu Rodin a veure si s’acompleix
la nostra hipòtesi.
Ja més relaxats caminem fins al
Pont d’Alexandre IV. Un dels altres llocs imprescindibles de París. Aquí ens
aturem a mirar els vaixells que naveguen amunt i avall del Sena i admirar les
gegantines estàtues daurades.
Amb el Museum Pass pots accedir a l'arc del Triomf sense cues. Dins de l'Arc hi ha un petit museu amb documentació sobre la seva construcció i la botigueta de rigor.
A dalt mirant cap al sud tens unes bones vistes de la plaça Charles de Gaulle i dels camps elisis i cap al nord pots apreciar l'arc de la Defence.
Tornem al Beabourg a fer un cafè i tren fins a casa.
 |
| Museu Rodin |
 |
| Pont d'Alexandre IV |
 | |||||||||
| Conductors de Metro |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui