Granada amb nens... i adolescents

Una de les opcions més econòmiques per viatjar és abusar de la hospitalitat de la família. Potser l'amfitrió queda una mica fart de no ser lliure a la seva pròpia casa i potser l'hoste viu en la incomoditat constant del no saber que fer en casa aliena. 

Aquesta modalitat de viatge, requereix d'una família extensa, molt ben avinguda  i repartida arreu del món. Una peculiaritat que la meva família, de moment contempla. Al veure'ns poc, és molt fàcil portar-nos bé. 

També requereix de tenir espai per allotjar o ganes d'estar apinyats durant uns dies i de tenir llits, llençols i matalassos per un regiment.

I per últim és necessita d'una peculiaritat especial que tenen algunes famílies i que consisteix en enfadar-te amb un cosí o germà o tiet segon i explicar-ho a la teva família, i es més, tenir la raó,  si t'assabentes que el citat cosí o germà o tiet segon,  ha estat a menys de 100km de casa teva i no t'ha vingut a veure.  Pertànyer a aquest tipus de família implica que aquesta modalitat de viatge l'hauràs de fer almenys 3 o 4 cops durant la teva vida, vulguis o no vulguis experimentar-la.

A Granada hi anem amb cotxe, som 4,  la Clara, en Guillem, la meva neboda, la Mar i jo mateixa. Una Adulta i 3 nens/adolescents. El pressupost total i màxim és de 400€ per 4 nits, amb el viatge inclòs, anar amb AVE o avió implicaria menjar-nos tot el pressupost.


La ruta que seguim i els detalls econòmics,  us els deixo en el enllaç d'aquí sota, al google maps, però bàsicament, us avanço que vam baixar fins València on vam fer una parada per esmorzar i d'allà vam continuar per  l'interior. D'Arenys a Churriana triguem 12 hores, parant tants cops com vam voler.

L'Interior d'Espanya, més ben dit la Meseta o Tauleta Ibéria, és un paissatge super i extremadament pla, com el del Minecraft i d'una bellesa extraordinària, comparable, en encant, a la Toscana Italiana tot i que els paisatges son diferents.

Si es te temps, convé deixar la autopista a la alçada de Tomelloso o villarobledo i perdre's per les carreteretes secundàries per admirar els paisatges descrits al Quixot i per fer-nos una foto amb els imponents molins.

La parada per dinar la fem a Valdepeñas, terra de vins. Allà ens mengem un entrepà amb carn arrebossada (el pressupost és apretadet) i ens permetem el luxe d'anar a una gelateria artesana al centre de Valdepeñas, "Helados Bernabeu", molt i molt recomanable.

Sobre les 7 de la tarda ens plantem a Churriana de la Vega, un poblet dormitori enganxat literalment a Granada i Armilla. Com el seu nom indica.... de la Vega.... és una zona extensament hortícola .... imaginem la zona de la desembocadura del Llobregat o del Tordera.

Una horeta d'abraçades, petons, explicar les noticies que no hem penjat a facebook, ensenyar la casa, més abraçades i més petons, sortim a veure la zona on viuen i a cercar algun bon lloc per sopar.

El nucli urbà te tots els serveis bàsics necessaris i com no, com a la resta de la província de Granada, la seva zona de tapeo .

Tapejar a Granada és bàsic i indispensable si et consideres un bon viatger, vaja que no t'ho pots perdre. Generalment funciona així: Cada consumició, sigui cervesa, refresc, vi o aigua val entre 2€ i 2.5€, per aquest preu te l'acompanyen amb una tapa que tu, SI TU!!!! pots escollir. Si vols una tapa extra val 1.5'€, i clar.... penses.... dons per 0.50€ més tinc també la beguda. Això fa que molts turistes vagin en una espècie  d'estat alcohòlic permanent. Les tapes son grosses, aquí a la foto en teniu una de carne en salsa, boníssima. Només cal que poseu tapas en granada en el "google imatges" i veureu més o menys les mides. Repeteixo son realment completes. Les més típiques son les de carne en salsa, les de fritura i la dels ous estrellats. També els entrepans, Frankfurts i hamburgueses es consideren tapes, així que per 2.5€ et menges un refresc i un entrepà.

A Churriana de la Vega, la zona de tapas, està just a tocar de la base aèria de Armilla, a la carretera de Alhama. Els tres locals que vam visitar van ser completament satisfactoris. Recomano anar-hi aviadet o sinó no trobes taula. I els granadins poden estar fins a 8 hores bevent i menjant...

El segon dia de la nostra estada, visitem la Alhambra de Granada.

Les entrades a la Alhambra, per anar bé les has de comprar uns tres o quatre mesos abans. Nosaltres com que va ser un viatge una mica pim-pam vam arribar tard i ens vam quedar sense les entrades als Palacios Nazaries. Ho vam veure tot, tot i tot menys els ditxosos palaus que es veu que és el millor.

Aquest estiu que baixem altre cop a Andalusia intentarem comprar la entrada nocturna als palaus que segons diuen els Granadins, és el millor.

A l'Alambra convé destinar almenys mitg dia, s'ha de portar alguna cosa per menjar i aigua. Tot i que està limitada la entrada, la Alhambra sempre està a petar de turistes i visitants.

Tot està superben explicat, i el circuit a seguir no te pèrdua. Si segueixes les indicacions i el mapa, no et perds ni un raconet per veure.

Els palaus, les fons, els banys, les flors, els horts, tot està cuidadíssim.

Les vistes al Albaicín i el Sacromonte des de la Alcazaba, és per mi el millor de la visita. Absolutament recomanable.

Granada està en ple frenesí de la Setmana Santa.

El tercer dia el dediquem al Albaicín i al centre.

Arribem a Granada en cotxe i preguntem on poder aparcar el cotxe i no quedar bloquejat per les processons. És un clàssic, aparcar el cotxe a un pàrquing i o poder sortir fins passat dues o tres hores, fins que no han passat totes les processons.

Encara que anem amb guies autòctons, un clàssic dels nostres viatges és visitar la oficina d'informació, allà ens faciliten un mapa i ens encerclen amb boli tot alló imprescindible per veure i les millors zones per menjar.

El primer que fem és dirigir-nos a la Carrera del Darro per començar a pujar al Albaicín. d'allà surten centenars de carrerons i escaletes que creen un entramat de casetes típicament andaluses. Recomano anar sense pressa i anar pujant i anar parant en els nombrosos miradors que anem trobant.

Un dels miradors més visitats és el de Sant Nicolàs. Aquí és reuneixen una multitud d'artistes de carrer, que tant et fan un dibuix, un tatoo o et canten flamenc. Bé... realment sempre estan cantant i tocant flamenc cosa que fa que contemplar les vistes a la Alhambra des d'aquí tinguin un valor afegit.

Des d'aquest punt podem admirar l'Alhambra amb la Serra Nevada al fons, i això em fa pensar, que si no anéssim amb 5 nens, potser pararia en el restaurant del mirador i potser faria unes tapes gaudint de la fantàstica vista.

Durant la pujada, entrem a diferents esglésies, per veure com tenen decorats els passos que sortiran per la tarda. A Granada surten un mínim de 6 processons diàries, des de diumenge de rams fins el diumenge següent. Això representa que surten una seixantena de passos com a mínim i que més de la meitat de la població de Granada hi ha d'estar involucrada d'una manera o altra.

El Albaicín també disposa d'una amplia oferta de tapes, el bar reina Mónica o el bar los Caracoles, en son un exemple, però és a la zona entre la Calle Elvira  i la plaza Nueva on es concentren el major nombre de Bars de tapes de tot Granada.

En aquesta zona hi ha ambient les 24 hores del dia. Els dies festius és impossible trobar-hi un forat. Us deixo un enllaç de Mochileando por el mundo on podeu veure els locals més emblemàtics amb les seves adreces. Us deixo dos llocs que ens van recomanar Bodegas Castañeda i bar la Bella y la Bestia, tots dos al carrer Elvira.

Tot Granada te reminiscències  seu esplendorós  passat islàmic, caminant pels volts de la Catedral ens podem trobar un mercat islàmic o fins i tot una antiga madrassa.

A la plaça Mariana Pineda just al costat del carrer Angel Ganivet hi ha el Café Futbol, una gelateria/cafeteria en el cor de la ciutat, on val la pena fer una llarga parada per degustar els seus gelats i la seva Leche Rizada.

Si estàs a Granada per Setmana Santa, si o si et toca veure les processons o els Pasos, com en diuen ells.

No només és qüestió de fe cristiana sinó que son un espectacle en si mateixes, l'equilibri, la elegància, el color, les flors, el balanceig, el ritme, son coses que tot espectador avesat en el tema coneix com valorar.

Hi ha una plana a Internet on es pengen tots els horaris i els recorreguts  dels Pasos. També donen llibrets  a les oficines de turisme  amb tota la informació. Un bon lloc on  veure els Pasos son les rodalies del carrer Ángel Ganivet, ja que en aquest carrer han de passar tots els Passos en un moment o altre del dia.

Les processons més populars i multitudinàries son: primer la del Cristo de los Gitanos, en la que fan baixar el Paso des del turó del Sacromonte a través dels carreronets del Albaicín i segon la del Silencio, que surt a les 12 de la nit i tot es fa en la més absoluta foscor i el més absolut silenci, només acompanyada de la llum de les espelmes i dels tambors marcant el pas.

Viure la Setmana Santa a qualsevol ciutat andalusa és una experiència que s'ha de viure a la vida.

Ja per finalitzar la nostra estada, i per distreure una mica a la canalla, anem a patinar sobre gel. A Granada hi ha molta tradició tant de patinatge com de hoquei sobre gel.

L'endemà vida en família, aprofitar els moments que ens queden abans de marxar per estar junts, esmorzars granadins, berenars granadins, sopars granadins i finalment despedir-nos desitjant tornar-nos a veure aviat.