Una bona alternativa al Sant Joan tradicional, per els que no ens agrada el soroll i l'enrenou, és organitzar alguna sortideta.
No es que sortim sempre per aquestes dates, però aquest any si, i ens hem decidit per la Provença, en especial, el Luberon, on per aquestes dates tot està especialment púrpura i fragant
Tot i que la floració de la Lavanda sol ser del quinze de juny al quinze d'agost,
aquest any ha estat tardana, i malgrat ser 24 de juny els camps encara no estan en la seva major esplendor.
Això últim cal tenir-ho en compte al planificar la ruta. Nosaltres ens hem ajudat de la web de turisme de la Provença on hi ha les dates de floració dels camps de Lavanda. Una altra opció és visitar la oficina d'informació de la zona abans de posar-nos a córrer pels camps.
Sortim a primera hora de dissabte al matí i la primera parada llarga que fem és Nimes.
Res ens xoca més, que trobar-nos una plaça de toros al cor de Nimes. La plaça en realitat és un amfiteatre Romà i a més, com a dada especial, dir-vos que és el més ben conservat del mon. Actualment s'hi fan espectacles varis i "corridas" de toros. Les "corridas" son sense sang i no maten ni fereixen a l'animal.
A Nimes no hi ens estem molta estona, de fet només parem per dinar i despertar una mica les cames adormides de quatre hores de cotxe. A tot estirar hi destinem tres hores.
Conscients que hi hem de tornar (a Nimes), ens afanyem per trobar un bon lloc per dinar, recordem que a França o es dina de 12 a 13 o no es dina.
Anem a parar al restaurant Vintage i com fa molt bon temps mengem a la seva terrassa. El restaurant no és per tirar coets, però és còmode i bonic i te un parell de menús i plats del dia a preus assequibles.
El nostre destí per passar les dues nits és Avinyó i aquí ens allotgem a l'hotel Mercure Pont d'Avignon, que és molt cèntric, amb amb pàrquing a l'establiment i esmorzar inclòs.
En arribar, deixem les coses a l'hotel a contrarrellotge i sortim a veure la ciutat. Son els dies més llargs de l'any així que tenim temps de fer-nos una gran primera impressió.
El primer que fem és dirigir-nos cap al Palau dels papes, no hi entrem perquè em comprat les entrades per dilluns al matí. però ens aturem a contemplar la bonica plaça. D'aquí ens dirigim al parc Rocher des Doms,
De camí aprofitem per entrar a la Catedral d'Avignon i admirar els famosos frecos del segle XII. Aquí també ens podem trobar amb la tomba d'alguns Papes.
Continuem la pujada fins arribar al parc des d'on podem admirar les maravelloses vistes de la ciutat. El Parc és un lloc ideal per gaudir en família. Hi ha molt espai per jugar, columpis i lloguer de bicicletes i artilugis varis.
Tornem per on hem vingut, i ens dirigim al Roina a veure la posta de sol.
Per acabar el dia anem a sopar i com és la revetlla de Sant Joan busquem un restaurant més arregladet i un lloc per fer una copa a la Rue de la République,
Diumenge el dediquem a buscar els perfumats camps de lavanda.
Comencem per el poble de Carpentras, petit poble enfilat en els turons de la Provença, caminem sense destí pels seus carrerons. Sense presa però sense pausa ja que ens espera un dia llarg.
D'aquí ens dirigim a la abadia de la Notre Dame de Senanque. Aquí els monjos encara es dediquen a cultivar la Lavanda i a elaborar productes amb la seva escencia.
L'abadia no està en el millor moment, la lavanda comença tot just a florir i encara que l'olor impregni l'ambient el violeta no és tant intens com altres anys per la mateixa época.
Per dinar parem a Gordes. Res poca cosa un entrepà en acabat fem una petita bolta, és un poble ben petit.
Ens sorprèn molt gratament la seva acolorida església
El camí a Valensolé és un no parar de camps de lavanda, parem aquí parem allà.... la càmera no para. I el millor ho trobem al final de la ruta al Plateau de Valensole on hi ha camps de lavanda que arriben fins a l'horitzó.
Aquí a en Joan el va picar una abella, n'hi ha milers, cal anar amb compte i portar un antiestaminic.
Amb el millor per el final (que si ho arribem a saber anem directes a Valesole) acabem el dia i tornem cap a Avignon a dormir per encarar el tercer dia per la Provença,
Dilluns l'hem destinat a veure el Palau dels Papes i el Pont de Sant Beneset (el de la cançó). Ens ha encantat la manera de visitar el palau, amb una tablet i a mode de joc descobreixes les estances del palau tal com son ara i tal com eren abans.
Ja de tornada i per acabar aquest cap de setmana fantàtic anem a sopar a les Grands Buffets, un dels millors buffets que he estat mai, amb filet, maigret, llagosta, foie i tot el que puguis imaginar (cal reservar amb força temps)
El primer que fem és dirigir-nos cap al Palau dels papes, no hi entrem perquè em comprat les entrades per dilluns al matí. però ens aturem a contemplar la bonica plaça. D'aquí ens dirigim al parc Rocher des Doms,
De camí aprofitem per entrar a la Catedral d'Avignon i admirar els famosos frecos del segle XII. Aquí també ens podem trobar amb la tomba d'alguns Papes.
Continuem la pujada fins arribar al parc des d'on podem admirar les maravelloses vistes de la ciutat. El Parc és un lloc ideal per gaudir en família. Hi ha molt espai per jugar, columpis i lloguer de bicicletes i artilugis varis.
Tornem per on hem vingut, i ens dirigim al Roina a veure la posta de sol.
Per acabar el dia anem a sopar i com és la revetlla de Sant Joan busquem un restaurant més arregladet i un lloc per fer una copa a la Rue de la République,
Diumenge el dediquem a buscar els perfumats camps de lavanda.
Comencem per el poble de Carpentras, petit poble enfilat en els turons de la Provença, caminem sense destí pels seus carrerons. Sense presa però sense pausa ja que ens espera un dia llarg.
Continuem serpentejant els camps de la Provença en direcció a Manosque, i ens aturem a Senanque, el poble ens enamora,
D'aquí ens dirigim a la abadia de la Notre Dame de Senanque. Aquí els monjos encara es dediquen a cultivar la Lavanda i a elaborar productes amb la seva escencia.
L'abadia no està en el millor moment, la lavanda comença tot just a florir i encara que l'olor impregni l'ambient el violeta no és tant intens com altres anys per la mateixa época.
Per dinar parem a Gordes. Res poca cosa un entrepà en acabat fem una petita bolta, és un poble ben petit.
Ens sorprèn molt gratament la seva acolorida església
El camí a Valensolé és un no parar de camps de lavanda, parem aquí parem allà.... la càmera no para. I el millor ho trobem al final de la ruta al Plateau de Valensole on hi ha camps de lavanda que arriben fins a l'horitzó.
Aquí a en Joan el va picar una abella, n'hi ha milers, cal anar amb compte i portar un antiestaminic.
Amb el millor per el final (que si ho arribem a saber anem directes a Valesole) acabem el dia i tornem cap a Avignon a dormir per encarar el tercer dia per la Provença,
Dilluns l'hem destinat a veure el Palau dels Papes i el Pont de Sant Beneset (el de la cançó). Ens ha encantat la manera de visitar el palau, amb una tablet i a mode de joc descobreixes les estances del palau tal com son ara i tal com eren abans.
Ja de tornada i per acabar aquest cap de setmana fantàtic anem a sopar a les Grands Buffets, un dels millors buffets que he estat mai, amb filet, maigret, llagosta, foie i tot el que puguis imaginar (cal reservar amb força temps)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun dubte deixa el teu comentari i et respondré de seguida que pugui