Trenta hores a Berlín

 Descobrir els mercats Nadalencs del Nord d'Europa ha estat un bon incentiu per organitzar escapades en ple hivern.

El pla? Berlín, 13 i 14 de desembre. Equipatge lleuger (beneït EasyJet i les seves mides de maleta), moltes capes de roba i ganes de veure llums de colors. Aquí teniu la nostra crònica berlinesa!

La nostra intenció principal va ser una petita aproximació a la ciutat mentre caminavem de Weihnachtsmarkt a Weihnachtsmarkt.

Gendarmen Markt

Aquesta vegada ens va tocar matinar, ja que el nostre vol sortia a les 6 de la matinada. A les tres ja marxavem d'Arenys camí al Aeroport. Triem Aparc&go per deixar el cotxe ja que després de probar moltes opcions decididament és la que més ens convens. 

L'avió va mig buit i tenim la sort de que ens canvien a les butaques davanteres on tenim molt de lloc per estirar les cames. Sense cap inconvenient arribem a Berlin, creuant mig Europa i veient la sortida del sol a l'alçada dels Alps.

De l'aeroport,  el tren fins a Berlín  ens atura a Alexanderplatz on tenim una magnifica primera impressió de la ciutat.

Al cor del Berlín Est, s'aixeca la Fernsehturm (Torre de TV) que sembla una bola de discoteca gegant clavada al cel visible des de qualsevol punt de Berlín.

Rotes Rathaus

L'avinguda que ens porta fins el Rotes Rathaus és imponent, aquí hi ha un mercat Nadalenc el qual decidim que és el millor de la ciutat.

Aquesta zona estava situada a al Berlin Oriental. 

De l'Ajuntament ens vam dirigir a la catedral. 

Segunt passejant en direcció a la Porta de Brandenburg ens topem amb aquest emblemàtic edifici neoclàssic de la Unter den Linden que és un dels monuments més colpidors de Berlín. 

Actualment acull el Memorial Nacional a les Víctimes de la Guerra i la Tirania, on l’escultura de Käthe Kollwitz sota l'òcul obert crea una atmosfera de pau i reflexió inoblidable. Una parada imprescindible per entendre la història alemanya.

Els dies de pluja o neu son els millors dies per visitat aquest edifici. Com que l'òcul del sostre està obert, els elements cauen directament sobre l'escultura, intensificant el simbolisme del patiment i la fragilitat. 

És un lloc de recolliment i memòria; es demana mantenir un to de veu baix i no fer servir flaix.

La peça central és una còpia ampliada de Mare amb el seu fill mort de Käthe Kollwitz. És petita en comparació amb la immensitat de la sala, un detall fet a propòsit per subratllar la solitud davant la tragèdia.

Continuant amb la nostra caminada i arribant gairebé a les vint-mil passes arribem al bullicios Checpoint Charkie.

El Checkpoint Charlie és una parada mítica per reviure la tensió de la Guerra Freda, encara que avui estigui envoltat de turisme. 

Nosaltres vam gaudir de les vistes des del McDonald's del davant, on vam aprofitar per fer una pausa logística i fer servir el servei abans de seguir la ruta. Una manera pràctica i diferent de contemplar aquest tros d'història berlinesa!

Veure caure el Mur de Berlín durant la meva adolescència va marcar per sempre la meva manera d'entendre el món, sentint com les fronteres que semblaven eternes s'esfondraven davant els meus ulls. 

Aquella explosió de llibertat va coincidir amb el meu propi despertar vital, fusionant la història d'Europa amb la meva pròpia recerca d'identitat. Avui, caminant per aquests carrers, encara sento l'eco d'aquells joves que erem.

 

La Topografia del Terror, situada on hi havia la seu de la Gestapo, és una exposició colpidora que documenta l'aparell de repressió nazi a través de fotografies i textos. 

Passejar entre els plafons exteriors, al costat d'un dels trams més llargs que es conserven del Mur de Berlín, et posa la pell de gallina. Una lliçó d'història al aire lliure que no deixa ningú indiferent.

Potsdamer Platz és el lloc on el Berlín del futur es troba amb les ferides del passat, com el tros de mur original que s'alça entre els gratacels moderns i moderns centres comercials. 

Al seu mercat nadalenc, vam aprofitar per menjar alguna cosa envoltats de llums i bon ambient, gaudint del contrast entre la història i la màgia de les festes.

Monument als jueus assassinats d'Europa

No massa lluny trobem el Monument als jueus assassinats d'Europa és un laberint de blocs de formigó on el silenci ho hauria d'omplir tot i on caminar entre les seves esteles de diferents altures t'hauria de fer sentir una desorientació profunda i un respecte aclaparador...

...però res més lluny de la realitat. Al tenir esperit de Plaça, la canalla corre i juga a fet i amagar per els seus passadissos, els turistes es fan selfis amb postures impossibles i les parelles la travessen agafades de la ma... Celebrant la vida.

No Lluny del Monument als Jueus assasinats trobem la Porta de Brandenburg.

 És molt més que un arc de triomf; durant els anys de la Guerra Freda, va quedar atrapada en una "terra de ningú" a la zona est, amb el Mur de Berlín passant a pocs metres d'ella, convertint-se en el símbol mundial de la divisió. 

Si antigament era la porta d'entrada a la ciutat, avui és l'emblema de la unitat i la llibertat, el lloc on els berlinesos celebren que el món ja no està dividit. Veure-la il·luminada al capvespre t'ajuda a entendre que, per molts murs que s'aixequin, la història sempre troba la sortida.

Hotel Adlon

Just al costat de la Porta, la sorpresa del dia ens esperava a l'Hotel Adlon. No calia ni entrar-hi: des del seu balcó, un grup de gospel omplia tota l'avinguda amb nadales que ressonaven amb una força increïble. 

Escoltar aquelles veus sota la nit berlinesa, amb l'edifici il·luminat i el fred de desembre, va ser un d'aquells regals inesperats que et fan estimar encara més viatjar.

Per tancar el dia, vam anar a un dels mercats més elegants de Berlín el Gendarmenmarkt. Ens va sobtar molt que, a diferència de Londres o Barcelona, els carrers de la ciutat mantenen la seva llum habitual sense grans guarniments; la màgia es concentra exclusivament dins les places on hi sol haver els mercats Nadalencs. 

Vam pagar els 2 euros d'entrada per accedir a aquest recinte ple de vida i, malgrat que hi havia molta gent, vam aconseguir sopar una autèntica salsitxa berlinesa envoltats d'una decoració espectacular que contrastava amb la sobrietat dels carrers del voltant.

Ja de retir cap a l'Hotel i per acabar el primer dia amb més de trenta-mil passe, per sorpresa, vam poder gaudir de la tradicional  desfilada de Pare Noels amb Moto.

RESUM ITINERARI DEL PRIMER DIA

Berlín de Weihnachtsmarkt a Weihnachtsmarkt

Sortida a les 6:00 h des de Barcelona. Cotxe a Aparc&go i vol amb EasyJet. Arribada a l'aeroport i tren directe fins a Alexanderplatz.

Alexanderplatz: La primera gran impressió de la ciutat. La Fernsehturm (Torre de TV) s’aixeca com una bola de discoteca gegant visible des de tot arreu.

Rotes Rathaus: Caminem cap a l'Ajuntament Vermell. El seu mercat nadalenc ens sembla, decididament, el millor de la ciutat.

Catedral i Unter den Linden: Passejada direcció a la Nova Guàrdia. Aquest edifici neoclàssic és un dels més colpidors: l’escultura de Käthe Kollwitz sota l'òcul obert (on cau la pluja o la neu) crea una atmosfera de silenci i fragilitat inoblidable.

Checkpoint Charlie: Arribem al bullici d'aquest mític pas fronterer. Un truc: gaudiu de les vistes des del McDonald's del davant per fer una pausa logística sense les aglomeracions del carrer.

Topografia del Terror: Situada on hi havia la seu de la Gestapo. Passejar al costat d'un dels trams més llargs del Mur de Berlín posa la pell de gallina.

Potsdamer Platz: Contrast de gratacels i trossos de mur. Mengem alguna cosa al seu mercat nadalenc ja sota la llum dels guarniments (recordeu que a les 16:00 h ja és fosc!).

Monument als jueus assassinats d'Europa: Un laberint de blocs de formigó on, curiosament, la vida s'imposa: nens jugant a fet i amagar i turistes celebrant el moment.

Porta de Brandenburg: Símbol de la unitat. Veure-la il·luminada al capvespre és entendre que la història sempre troba la sortida.

Hotel Adlon: La sorpresa del dia. Un grup de gospel cantant nadales des del balcó, omplint tota l'avinguda d'una màgia especial.

Gendarmenmarkt: Sopar al mercat més elegant (entrada 2 €). Ens xoca que els carrers no estiguin guarnits com a Barcelona o Londres, però les places són autèntics oasis de llum. Imprescindible tastar la salsitxa berlinesa.

Sorpresa final: De camí a l'Hotel Titanic Chaussee, i després de més de 30.000 passes, ens creuem amb la tradicional desfilada de Pare Noels amb moto. 

L'endemà, despres de gairebé 10 hores de són reparadores, ens llevem per esmorzar. Ens adonem que l'hotel és molt millor del que esperavem, les habitacions son grosses, còmodes i molt boniques. El béstibul, la façana, les instal·lacions, tot ens encanta... i l'esmorzar.... espectacular.

Hem sortit de l'Hotel Titanic Chaussee ben d'hora. La veritat és que està superben comunicat, així que hem agafat el metro i en un obrir i tancar d'ulls ja estàvem a Alexanderplatz. Des d'allà, una passejada agradable ens ha portat fins a l'Illa dels Museus. Destí? El Neues Museum.

Entrar al Neues Museum és com fer un viatge en el temps, però amb un gir fascinant. El que el fa especial no és només el que hi ha dins, sinó l'edifici en si. Després de quedar pràcticament en ruïnes durant la Segona Guerra Mundial, va estar abandonat dècades fins que l'arquitecte David Chipperfield el va restaurar d’una manera magistral: va deixar les cicatrius de les bales i les parets despullades a la vista, barrejant-ho amb un disseny modern i net. És, literalment, història viva.

Hem agafat l'audioguia (imprescindible per no perdre's entre tanta mística) i hem anat directes als seus tresors:

El bust de Nefertiti: És el cor del museu. Està sola en una sala circular amb una il·luminació que et deixa bocabadat. Té més de 3.300 anys, però els colors i la perfecció del seu rostre fan que sembli que la van esculpir ahir mateix. Impressiona tenir-la al davant; té una mirada que sembla que et segueixi i et transmet una elegància gairebé divina.

El Museu Egipci i la col·lecció de papirs: No tot és Nefertiti. Hem passat una bona estona entre sarcòfags monumentals, escultures de faraons i objectes quotidians que et fan imaginar com era la vida a la vora del Nil. Hi ha una col·lecció de papirs impressionant on pots veure des de textos religiosos fins a contractes antics.

Tresors de la Prehistòria: També hem fet una incursió pel passat europeu. No us perdeu el Barret d'Or de Berlín, una peça de l'edat de bronze que sembla treta d'una pel·lícula de fantasia; és un con d'or finíssim ple de símbols astronòmics que servia de calendari.

En sortir, hem passat per davant de la imponent Catedral de Berlín (les fotos aquí són obligatòries!) i hem caminat fins al mercat de l'Ajuntament Roig (Rotes Rathaus). Entre paradeta i paradeta, hem aprofitat per dinar i carregar piles. No hi ha res com l'ambient d'un mercat berlinès per sentir el pols de la ciutat!

Amb la panxa plena, hem tornat al metro per anar cap al districte governamental. Teníem cita per visitar la famosa cúpula del Bundestag.

Si hi voleu anar, reserveu amb molta antelació a la seva web oficial. Les places volen i els controls de seguretat són estrictes!

Les vistes des de dalt de la cúpula de vidre de Norman Foster són, senzillament, espectaculars. Pots veure tot Berlín a 360 graus mentre camines per la rampa helicoïdal.

Per acabar el dia, ens hem acostat a la Porta de Brandemburg, la icona indiscutible de la ciutat que simbolitza la unificació alemanya. Però ens hem trobat amb un desplegament policial increïble: la zona estava totalment tancada per la visita imminent de Zelenski.

Quina sort que la foto de rigor ens la vam fer ahir! Avui hauria estat impossible apropar-se a la quadriga. Amb aquesta imatge de la història viva de fons, hem posat rumb directet cap a l'aeroport per agafar el vol de tornada a Barcelona.

Berlín ens ha acomiadat amb intensitat. Fins a la pròxima aventura!